El dissabte 19 de desembre del 2009, l’equip d’Expolab format per en Ramon Sangüesa, l’Astrid Lubsen i la Irene Lapuente va assistir al Simposi “Me, you and everyone we know is a Curator” a Amsterdam, Holanda. En aquesta trobada van participar ponents de tots els racons, com ara Bruce Sterling, Mieke Gerritzen, Rick Poynor, Andrew Keen, Sarah Cook, Willem Velthoven, Aram Bartholl o Dagan Cohen.

L’acte el va obrir na Mieke Gerritzen, directora del Graphic Design Museum in Breda. Na Mieke va parlar de la democratització del diseny, dels canvis permanents degut a la tecnologia i de la tendència de la societat a retenir el control i no obrir els processos de diseny. Va plantejar la possibilitat de que existís quelcom tradicional sense interferències culturals modernes i si era necessària l’existència. Aquest “quelcom” el va anomenar “diseny orgànic”, així com també va esmentar que vivíem en la societat del “fes-t’ho tu mateix”.

La conferència de benvinguda al matí fou a càrrec d’en Bruce Sterling, qui va establir un parell de metàfores que es van utilitzar al llarg de tot el simposi. En Bruce Sterling va proposar que la revolució digital ja havia succeït i que de cara a la nova dècada que comença el que havíem d’esperar eren els resultats d’aquesta revolució realitzada sense planificació prèvia i amb àncores del passat. Segons Bruce Sterling, la gent de la nova societat ja no veu la tecnologia com quelcom positiu que ha transformat la manera de fer les coses perquè, simplement, no recorden com es feien aquestes coses sense tecnologia. Només la veuen com una metodologia, una forma de fer les coses. En l’actualitat, aquesta revolució ens ha deixat els processos, actuacions o institucions de d’alta tecnologia gòtics o arcaics (“Hi Tech Gothic”) i processos, actuacions o institucions tipus “Favela Chic”, com ell les va anomenar. Sterling defensava la tecnologia “Favela Chic” perquè, tot i que presentava un aspecte desorganitzat, desestructurat i pobre, havia estat realment innovadora i revolucionària. D’altra banda, les estructures gòtiques i construïdes amb l’herència del passat, han aniquilat la possibilitat de que surtin coses fresques. Finalment, va explorar el dilema que pot plantejar el fet de barrejar el llenguatge de la tecnologia i de les estructures de favela, que són canviants amb la perpetuïtat i les tasques de conservació dels museus. Potser una sortida seria deixar de considerar els museus com a tombes per a fer-los esdevenir llars d’infants de projectes, laboratoris, etc.

Durant el matí, la Julia Noordegraaf, directora del màster “Preservation and Presentation of the Moving Image” del departament d’estudis de Mèdia de la Universitat d’Amsterdam va encetar el tema d’entendre els comisaris d’exposicions com a editors. Després, la Sarah Cook, co-editora de CRUMB ( the Curatorial Resource for Upstart Media Bliss) i investigadora de la Universitat de Sunderland va fer una interesant exposició sobre les estratègies comissarials per la producció artística on-line. Va mostrar excel·lents exemples on es barrejava ficció i realitat dins d’un espai museístic. Més endavant, en Rick Poynor, crític de diseny i escriptor (és un dels impulsors de “Design Observer“) va fer un important recorregut per diferents blogs de diseny i va plantejar la problemàtica de copiar sense millorar i de no remunerar la feina de la gent que treballa escribint i gestionant blogs arreu del món. Quasi a punt d’anar a dinar, un membre de Metahaven, un estudi de diseny i recerca amb seu a Amsterdam ens va plantejar conceptes de diseny gràfic i estratègies de comunicació. La sessió del matí va acabar amb les explicacions de Sophie Krier, organitzadora del symposium, que ens va exposar tot el procés que es va seguir per a dissenyar el propi event.

Mitja horeta curta per dinar, i les xerrades de la tarda van ser precedides per la conferència del conegut escriptor i conferenciant, Andrew Keen. La seva visió fou força crítica i negativa. Amb la pregunta de com es sustenta econòmicament una societat tecnològica va iniciar un discurs de retorn als rols tradicionals i de defensa del paper de comissari tradicional d’exposicions com a mestre de les claus de la cultura.

Tot i que n’Andrew Keen va redirigir el symposium cap a la crítica i el catastrofisme, les xerrades que el seguiren a la tarda no foren en absolut cap mena de desastre. Més aviat tot el contrari. En Willem Velthoven de Mediamatic, n’Aram Bartholl de Berlin i Dagan Cohen. director del projecte Upload Cinema. van omplir la sala d’exemples fascinants i increïblement interessants. En Willem Velthoven ens va parlar d’una exposició co-creada amb artistes de tot el món. Un cop acabat el simposi, l’equip d’Expolab animats per les paraules d’en Willem Velthoven, vàrem visitar dita exposició a la seu de Mediamatic i realment la nostra experiència va ser de l’alçada de la seva exposició. El creatiu alemany Aram Bartholl ens va mostrar les seves propostes artístiques on digital i analògic es donen la mà per esdevenir quelcom sorprenent i atractiu. Finalment, en Dagan Cohen ens va presentar una proposta Internet com a salvació del cinema tradicional tant com a format com a espai de trobada (antics cinemes salvats gràcies a … Youtube!). Hem de dir que, per qüestions temporals, no vàrem poder veure una obra cinematogràfica sencera realitzada per la productora Upload Cinema, però els petits trossos que ens vàrem mostrar ens deixaren amb moltíssimes ganes de fer-ho!

El simposium es va acabar amb un debat moderat per en Henk Oosterling i tot l’acte va ser moderat per en Koert Van Mensvoort. Va ser tota una gran trobada! Un dia molt interessant, amb gent del món del diseny, dels museus, de la tecnologia; amb persones amb coses a dir i exemples exitosos a mostrar. Tots tres vàrem gaudir tant del simposi, com de les exposicions i centres visitats a Amsterdam i vàrem marxar del país amb un molt bon gust de boca. Un gran principi!!