El 6 de maig vam realitzar el tercer taller de “Projectes 2.0. Pràctiques per a institucions culturals” organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Citilab. Aquest cop fou al Citilab de Cornellà. De nou, una trentena de participants van compartir els seus coneixements i desitjos per acabar definint sis grups d’entre dos i vuit persones. Aquests grups van treballar en la creació de prototips amb cartulines, LEGO, plastilina…per acabar definint un projecte participatiu. Al llarg del dia aquests prototips van ser la llavor que va desencadenar grans debats, que va plantejar situacions de conflicte, que va motivar a analitzar unes passes a seguir o que va propossar una reflexió sobre les motivacions per introduïr la participació ciutadana en les pràctiques de les institucions culturals del nostre entorn.

L’estructura de treball va ser participativa, va comptar amb la col·laboració de tots els assistents, va propiciar el codisseny i va utilitzar estratègies de…Podríem dir que el propi taller fou en si una acció 2.0 que, a més, va voler anar més enllà de les 6 hores de treball col·lectiu, creant un grup de treball online per continuar debatent i analitzant el com, el què, a qui i el per què de la participació.

Els projectes proposats per aquest grup van ser els següents:

Art a casa

• Portar l’art a casa per democratitzar l’art i promocionar nous artistes.
• Plataforma autogestionada de joves creadors, tipus ONG o Cooperativa, on s’ha de pagar una quota d’inscripció. També es
• va contemplar la possibilitat que l’artista pugui pagar un marge pel servei contractat que sigui alternativa a la quota fixa, o
• de que al principi pugui funcionar com una cooperativa o banc de temps.
• Sistema per proposar i sol·licitar a domicili intervencions o esdeveniments artístics.
• Plataforma com a mitjancera i facilitadora/canal d’ofertes i demandes d’aquesta mena de servei.
• Apte per tot tipus d’art (música, teatre, dança, performance, pintura, vídeo, etc).
• Possibilitat d’obtenir feedback a posteriori sobre el servei amb una estructura similar a Menéame, per fomentar el bocaorella.
• Es contempla la possibilitat de poder fer participar el “públic” en les accions/obres, depenent de l’ artista.

Tú què fas?

• Projecte per fomentar la sociabilització. Espai obert per oferir/proposar activitats culturals per part dels ciutadans.
• Centre d’inspiració obert, que provoqui la reacció o el cambi d’estat d’ànim dels usuaris.
• Presència de música, pintura, dança, instal·lacions, ordinadors, Internet…
• Que permeti treballar individualment o amb més persones “estimular” per l’art teatral.
• Les persones s’apropen per curiositat, fent un recorregut artístic que les impulsa a un canvi d’ànim.
• Tot això busca una transformació de les persones cap a l’ànim/mode. Es cerca una transformació.
• Ubicació urbana, al voltant d’un centre concret o la seva àrea d’activitats.
• Es planteja que pugui ser impulsat per un consorci públic-privat, o que pugui patrocinar-se en clau de responsabilitat social corporativa.
• Després d’interactuar amb els continguts, els ciutadans podrien proposar nous continguts, activant contactes.
• Possibilitat d’inscriure’s presencialment o via web.
• La filosofia del projecte és la d’incidir en el ciutadà per fer-lo reflexionar i cambiar de rols.

People’ maps

• Plataforma de geolocalització per fomentar el coneixement entre persones a nivell local i trencar les distàncies pròximes.
• Interfície sobre pla que permet presentar-se a l’usuari en vídeo i geoposicionar-se en la ciutat.
• Permitiria autopromocionar ofertes culturals i artístiques però també socials o inclús negocis.
• Tambié disposaria d’una capa de comunicació sincrònica vía Skype o similar.
• Incorpora sistemes de votació/valoració sobre els continguts.
• Permet establir rutes presencials per barris per conèixer i apropar gent/iniciatives pròximes.
• Mashup d’eines: API Google maps, valoració de continguts, Skype o similar.
• Permetria crear un arxiu documental de la ciutat on trobar continguts d’institucions o entitats
• També podria ampliar-se presencialment a codis QR o adhesius que vinculin els llocs físics amb el mapa digital.

“Macba” 2.0

• Refundació participativa d’un museu existent per reflexar la participació com allò que interessa a la societat contemporània.
• També per generar coneixement d’una manera participativa i per revaloritzar el seu caràcter públic o per tant ha de compartir-se.
• Permet l’agregació d’opinions, idees, propostes sobre la institució i la seva activitat.
• Promou passar de la institució estàtica a una d’emergent basada en el caos creatiu.
• L’usuari planteja o “s’introdueix” en els procesos que integren el funcionament intern i extern del centre.

Propostes d’exemple:
• Vinculació amb empreses.
• Més feedback usuaris > institució > artistes.
• Possibilitat d’allotjar pica-picas en els espais.
• Permetre el redisseny dels espais expositius.
• Possibilitat d’utilizació de llicències copyleft sobre les obres.
• Espai per l’autoexposició.
• Visites guiades amb els propis artistes.
• Puntuació sobre exposicions o obres completes.
• Base de dades amb paraules clau recuperables sobre cada obra.
• Recolza nous artistes i l’associacionisme.
• Espaci de jocs per grans i petits.
• S’obriria als videojocs com a col·lectiu potencial.
• Genera recursos econòmics per guanyar independència.
• Presència online oberta per promoure i opinar.
• L’essència és passar del museu al centre d’art.

“Qui és artista i qui no?”

• Projecte virtual presencial per generar debat sobre els drets d’autor.
• Parteix de la distinció entre “prosumers” i artistes per comparar el seu tipus d’obres i intervencions
• Posar en crisis el concepte d’autoria de les obres artístiques.

Procés:
• Es generen/capten obres amb llicència copyleft d’artistes.
• També d’obres generades pels propis ciutadans.
• Es permeten formats de pintura, escultura, fotografia, vídeo…
• S’intercambien les obres i cada grup es reparteix les de l’altre sense modifirar-les.
• Els resultats a continuació s’exposen virtualment i presencial.
• Es promou la reflexió també sobre el propi concepte d’autoria.
• Es planteja la possibilitat que un tercer les pogués vendre amb el copyleft.
• El DJ com a metàfora del que modifica i refà continguts.
• Les obres es poden modificar tant presencialment com online.
• També es promou que les obres puguin passar per diferents formats.
• Integra la idea de realitzar trobades periòdiques de modificació intensiva de les obres.

La obra està viva i en aquest sentit no s’acaba mai.

Ateus tecnològics

• Projecte que busca mitjançant la participació activar el debat i la crítica entorn el fet d’estar sempre connectats, o no.
• Una plataforma que permeti ubicar, visualitzar i connectar amb els desconnectats digitals i les seves motivacions per això.
• Tant en els països més desenvolupats (amb usuaris que no pugen o bé es s’abaixen en marxa del carro de les TIC) com en els països menys desenvolupats.
• Implica un viatge pel món per detectar casos en llocs diferents a nivell cultural, polític i econòmic.
• Un reporter amb GPS que seguiria indicacions d’internautes per localitzar a gent sense Internet, mòbil o unes altres TIC.
• S’utilitza principalment un blog per informar de les passes que es donen en localitzar i entrevistar la persona desconnectada.
• Cada entrevistat expressa què implica per ell estar desconnectat.
• El “públic” a l’altre banda emet la seva opinió sobre si aquesta persona hauria d’estar connectada o no.
• Pretén obrir el debat per contrastar opinions sobre l’interès i/o necessitat de “connectar” o no.
• El projecte pot acabar en un reportatge o producte audiovisual per projectar, fruit de cada càpsula de vídeo.
• Podria ser patrocinat per empreses de mòbils o similar que al mateix temps tindrien estudis qualitatius sobre el terreny.

Durant aquestes setmanes hem recollit pràcticament una vintena de projectes, i encara falta la darrera edició que es realitzarà el dia 13 de maig quan el treball es traslladarà a l’espai digital i entre tots continuarem construïnt un nou camí cultural amb més presència social.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

El segon taller “Projectes 2.0. Pràctiques en institucions culturals” organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Citilab es va realitzar el dia 28 d’abril a la Sala del Mirador del CCCB. De nou, un gran nombre de participants va posar fil a l’agulla per definir sis projectes que incloïen la participació dels usuaris.

Aquestes varen ser les seves propostes:

Arxiu-us

• Un espai però també un mapa conceptual de revisió del concepte de biblioteca
• L’usuari pot accedir a la producció de la indústria cultural “oficial” en múltiples formats
• També on l’usuari pot produïr i consumir producció pròpia i d’altres usuaris
• Una estructura en xarxa, on tothom pot tenir accés a tots els continguts
• El rol de la biblioteca és oferir eines i facilitar rols més actius
• S’arxiven materials al voltant de la memòria personal (testimonis de la memòria històrica)
• Es cerca construïr una comunitat on la biblioteca té un rol actiu potenciant els seus materials
• Com a espai físic comprendre d’un espai per catalogació i accés i un altre de producció de continguts
• La catalogació (també participativa) s’organitzarà per temàtiques obertes i paraules clau
• Seguirà un model de llicències copyleft per les obres dels usuaris amb diferents opcions

I-lab (laboratori d’idees)

• Projecte virtual obert a institucions i individuals de difusió d’idees
• Qualsevol institució pot portar les seves necessitats perquè es vehiculin i es portin a terme.
• Espai facilitador basat en l’etiquetació d’idees
• Persegueix l’objectiu de democratitzar la cultura i col·laborar en el seu entorn
• Permitiria agrupar idees i persones actualment desconnectades
• Els usuaris poden aportar projectes en els que volen treballar
• Malgrat ser virtual podria també tenir alguna ubicació o referència física
• Es tracta en principi de fer-ho funcionar només com a connector, sense seguiment posterior dels resultats.

“Be the expo”

• Projecte per fer la divulgació científica més participativa, on l’usuari se senti part del procés

Planteja dues possibilitats de participació:

• Dinàmiques per escollir col·lectivament les temàtiques a tractar en l’exposició
• Identificació concreta d’inquietuds i d’aspectes a exposar en la temàtica escollida

• En ambdós casos es contempla el filtratge mitjançant el criteri d’experts a cada àmbit
• També es contempla consultar als usuaris sobre com ha d’articular-se l’exposició
• Es convida al llarg del procés a que la gent aprengui i sigui més activa entorn al tema tractat
• Es pot interactuar online modificant els objectes i elements expositius des de casa
• L’exposició es va modificant en conseqüència durant el procés de participació
• No només es promou la opinió, per tant, sino modificar activament el que succeix presencialment.
• Es potencia que l’exposició tingui un reflex online fora de l’àmbit del museu o institució
• Es promouen dinàmiques per “protagonitzar” elements de l’exposició (en simulacions víriques per exemple)

Trànsit

Projecte a ubicar en espais de trànsit o espera, els “no-llocs”, sovint com a molt de consum

Contempla tres fases:

• Comunicació amb el públic que utilitza aquests espais: preguntes obertes sobre quin ús donar a l’espai.
• Disseny d’una instal·lació concreta a l’espai que respongui positivament.
• Celebració d’esdeveniments, accions, exposicions, concerts, en base a allò rebut en els inputs.

Exemple: sala de pas i espera de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona

• Lloc on els usuaris poden decidir què succeeix a mode d’experiència cultural.
• L’espai s’ompliria amb els continguts promoguts i generats online o presencialment.
• L’usuari pot agregar continguts i suggerències o ser merament espectador.
• Podria per exemple ser una plataforma per creadors emergents, que ideïn en base a les propostes.
• S’habilitaria una graella virtual per participar a distància o presencialment, amb antelació o in situ.
• A nivell econòmic podria obrir-se a patrocinis comercials, o promoure com a oportunitat per donar valor afegit a l’espai.

Porta oberta

Projecte online facilitador de connexions i llançador de joves creadors.

Proposa tres línies d’actuació:

• Formació: accés a coneixement per la creació artística i cultural basat en dinàmiques transversals de compartir entre usuaris, por un costat, i per l’altre assessorament d’ experts en aspectes concrets.
• Promou activament la motivació i facilitació entorn a que es realitzin produccions. La plataforma aquí serveix de canal de networking i distribució de l’assessorament.
• Divulgació de las obres creades a través de la presència web de la plataforma i les seves xarxes de contactes.

• Es planteja també un espai per a què els galeristes i experts detectin talent accedint a la plataforma.
• Com a element motivacional es destaquen l’aprenentatge, per un costat, i per l’altre el reconeixement a les aportacions.

El primer petó

• Projecte basat en les possibilitats de participació entorn a històries sobre el primer petó
• Proposta-exemple l’objectiu de la qual és aconseguir ressonància cultural entorn a experiències vitals
• Pretén provocar i promoure que succeeixin coses en l’espai públic
• En aquest cas partint per exemple del Carrer dels Petons de Barcelona
• Ubica un vídeo-foto-matón per explicar el primer amor partint de l’anècdota del primer petó
• O invitant a representar-ho. També primers petons famosos o de la història del cine.
• S’habilitaria senyalèctica al carrer per identificar i ubicar la iniciativa.
• Una pàgina web publicaria els continguts, i seria també visible des de l’espai de captació.
• El projecte busca fer de detonant d’experiències, estimular per l’acció significativa.
• Obert a totes les edats i procedències, així com al seu ús per portar a col·lació la memòria històrica.
• Projecte i plataforma es plantegen com apropiables per altres experiències similars.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

El 22 d’abril part de l’equip d’Expolab format per Irene Lapuente, Ramon Sangüesa, i Enric Senabre, es va traslladar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per realitzar el primer de quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.

Al llarg de sis hores, professionals de la comunicació, la divulgació, o la gestió, entre d’altres, van plantejar projectes imaginaris on incloïen en major o menor grau propostes de participació. En general, els prototips establien relacions participatives amb usuaris “artistes” tot i que algun dels grups també va obrir la participació a la ciutadania en general. Una vegada construït el projecte imaginari amb cartulines, plastilina, pals i enganxines, els assistents es van dividir en grups per fer d’usuaris o de presentadors del projecte. La tarda va portar les reflexions: ¿Què era el millor que li podia passar a cada projecte? ¿I què el pitjor? ¿Com aconseguirien superar el pitjor i quines passes haurien de seguir? I el més important: ¿Per què volien incloure la participació en el seu projecte? ¿Quins eren els objectius per que es trobessin beneficiats per la participació? Totes aquestes preguntes ens van conduïr a un petit debat…que no va finalitzar a la sala, sino que continuarà on-line a través d’un grup de treball generat amb tots els participants als quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.

Aquí teniu les propostes que van sorgir arran del primer dia de treball:

Emolab

• Un centre expositiu orientat a tot tipus de públic per les emocions.
• Focus entorn de com es canalitzen les emocions, amb dispositius d’entrada tipus videomaton per recollir la participació dels usuaris.
• Importància de l”enganxada” i de com s’acosta la gent al centre.
• Comptaria amb una part virtual o de “núvol” per bolcar els continguts i el nivell de compromís dels participants amb el projecte.
• Potenciaria el fet d’evocar amb l’experiència, al marge de categories artístiques clàssiques (teatre, dansa, pintura, etc).
• Es potenciaria la socialització en línia gràcies a la “digitalització” de les mostres d’emocions.
• Possibilitat de traslladar a d’altres espais, de forma itinerant, potenciant l’experiència presencial.

Projecte públic de consum i co-creació d’art

• Un espai físic per a què els creadors mostrin les seves obres i aquestes siguin rebudes pel públic.
• Pensat per un espai públic, no un equipament.
• Però seria una referència física i un espai de treball.
• Importància de l’acompanyament: comptaria amb un gestor cultural com a facilitador.
• Criteris de selecció d’obres: es generarien comissions que integraran també als usuaris, públic.
• El programador/director hauria de tenir un paper més aviat de mitjancer.
• Reposicionant la institució, que, com a valor afegit, cercaria involucrar l’usuari.
• Es potenciarien els projectes d’art col·lectius, donant-los a conèixer en l’espai públic des de la mateixa plataforma.
• Es legitimaria la qualitat o interès gràcies a activar una massa crítica d’usuaris amb poder de decisió.
• Una espècie de centre cultural “a la carta”, amb presència al carrer i en espacis adjacents.

La veu de la plaça

• Projecte itinerant de patrimoni cultural adreçat a diferents públics i edats.
• S’origina a partir d’una espècie de cub en blanc al que els participants poden afegir continguts.
• Una sèrie de “bústies” recullen i digitalitzen vivències sobre l’espai públic dels participants.
• Es recopilen mostres entorn el patrimoni i la identitat local (fotos, veu, vídeo, text).
• S’integra també el conflicte mostrant-lo com un diàleg viu entre l’exposició i el públic.
• El contingut és consultable des d’unes taules digital específiques, des d’on es poden remesclar.
• A mesura que l’exposició viatja acumul·la el material previ i convida a la reacció sobre aquest.
• Incorpora un espai físic de trobada tipus àgora, de reconeixement entre participants.
• S’ha d’arribar als col·lectius locals abans que “desembarqui” l’exposició.
• Posteriorment es difon i reflecteix tot online, i s’afegeix l’estudi etnogràfic sobre allò recopilat.

Comunitat de projectes socials

• Un espai d’encreuament i d’intercanvi d’experts, interessat en diferents àmbits.
• Des de museus rurals, fins a exposicions fotogràfiques, passant per ONG’s o grups de periodistes (professionals i ciutadans).
• Una metacomunitat de projectes, per aconseguir impulsors, recursos, objectius comuns, etc.
• Genera aplicacions voluntàries en funció dels projectes que es desenvoluparan.
• Seria una xarxa social de persones i idees en moviment, per la remescla (per exemple periodisme i literatura catalana).
• Integraria inicialment continguts d’experts d’altres xarxes i llocs de prestigi, com a motors de cada grup.

Projecte Laboratori cultural en xarxa

• Una xarxa online d’usuaris que s’ajuden mutuament per desenvolupar obres col·lectives.
• Moderat i seguit d’aprop per un comissari.
• Plataforma d’artistes, usuaris amb capacitat d’intervenció i observadors.
• Un organisme viu, al marge de la caducitat temporal de les exposicions.
• La plataforma virtual incorporaria eines per a la presa de decisions.

Plataforma híbrida de producció artística

• Un espaci físic que serveixi com a node de centres de producció artística.
• Un espai virtual com a cultiu d’idees entre diferents agents.
• Potenciant dinàmiques per potenciar la interacció de perfils.
• Dilema de la plataforma online nova vs apropiar-se de plataformes ja existents.
• Buscant posar en contacte el creador amb l’usuari final.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

Totes les fotografies copyright CCCB / Carlos Cazurro