|
|
El dia 13 de maig es va realitzar el darrer dels quatre tallers “Projectes 2.0. Pràctiques per institucions culturals” organitzats per CCCB i Citilab. Aquesta darrera sessió es va dur a terme a sala de la creació de Citilab.
Durant més de sis hores els participants varen desenvolupar i varen treballar en els sigüents projectes:
Pantalla global: 10 finestres al món
Un projecte que es planifica com a exposició per al 2011.
 Pretén posar en evidència el poder de les pantalles a la societat contemporània.- La pantalla com una interfície que es connecta al món i la interpreta.
- Es tracta per una banda d’una exposició física o offline amb diferents tipologies de pantalla:
o La pantalla com a manifest (àmbit polític).
o La pantalla joc (orientada a aspectes lúdics i de formació entre nens).
o La pantalla social (la interfície visual com a àgora).
o Etc.
- En l’espai expositiu es compondrà d’un recorregut per una pantalla contínua.
- Les peces inicials s’encarregaran a videocreadors i artistes en aquest àmbit.
- També s’obrirà a que la gent pugui crear materials per a integrar-los a a l’exposició.
- Els visitants de l’espai o internautes des de la distància agreguen intervencions personals i construeixen una reflexió. Aquestes es vinculen temàticament a la tipologia de pantalla que correspon, confrontant-se o afegint exemples.
- També s’obre aquesta dinàmica a una plataforma web que serveixi per a rebre continguts prèviament a l’exposició. Al mateix temps, planteja la possibilitat que els continguts amb posterioritat a l’exposició segueixin evolucionant a Internet.
- La pantalla principal de l’espai, per la seva banda, enregistrarà des de múltiples angles als participants (mostrant-los) per reflexionar sobre la privacitat.
Jo exposo a Caixafòrum
 L’objectiu és de difusió: generar trànsit cap a una exposició, i així “crear marca” per al centre cultural.- Es planteja un concurs que s’acompanyarà de publicitat tradicional al mateix temps que de 2.0 per xarxes socials, etc.
- Es podrà fer penjant fotos o vídeos a YouTube, o peces de música, no es planteja el format específic.
- La votació per les peces presentades es podrà fer a través dels canals habituals de comunicació online dels participants.
- Un jurat o similar de la institució seleccionarà entre els treballs presentats, que s’exposaran en el centre en una exposició.
- S’establiran diferents tipologies per a premis, de manera que hi hagi diferents reconeixements.
- Així mateix, als guanyadors se’ls animarà a participar en un workshop explicant la seva experiència i la ideació i creació de la seva peça.
El procés seria el següent:
o Campanya unidireccional clàssica a mitjans tradicionals
o Campanya viral/participativa convidant a participar en el concurs
o Diversitat: cada obra s’acompanyarà de determinades dades personals que permetrà repartir els premis entre diferents perfils.
o Agregació de les obres: sistema per enviar, qualitat, rebre i avaluar la informació presentada.
o Workshop: mitjançant el qual es discutiran els processos de creació de les peces, també redefinirà l’esdeveniment de l’any següent.
Teatre 2.0
 Una obra de teatre que arrenca des de zero, basada en un sondeig inicial sobre el que li interessa a la gent com a espectadora.- Es llança aquest sondeig des Twitter i Facebook demanant paraules clau que defineixin la temàtica de l’obra.
- També es plantegen entrevistes i enquestes a peu de carrer, amb usuaris que no tenen Internet o no l’usen.
- En les xarxes socials es plantegen preguntes i/o s’estimulen opinions amb inputs com notícies d’actualitat, fotos, assumptes estètics.
- Es busca per tant provocar feedback sobre el procés i alhora integrar noves claus en el mateix segons respostes.
- La clau al principi són #hashtags de Twitter i moure’ls entre la xarxa propera a les persones que impulsen la iniciativa.
- Per tant al principi la clau és el seguiment de nínxols temàtics i anar integrant interessos i seguidors durant el procés.
- Un cop recopilades dades sobre els continguts de més interès, s’elabora un esbós del guió de l’obra com informe d’aquesta investigació cultural.
- L’obra es munta a continuació, sumant col·laboradors que la co-escriguin, i es presenta en un escenari real al mateix temps que s’emet per videostreaming.
- També es planteja que l’obra pugui ser “intervinguda” amb participació en temps real mentre s’actua (presencialment o online).
- Amb vista a publicitar l’obra s’activa tot el capital social generat durant la creació de l’arrel i cocreació del guió.
- El feedback posterior a l’obra, les valoracions personals, es recullen també i reincorporen a la següent.
- El perfil dels usuaris que intervenen en el sondeig, així com en l’escriptura i en l’actuació, podria permetre incorporar a persones en processos d’aprenentatge o fins i tot “espontanis” o amateurs.
- També pot ser un projecte vàlid per a reclutar nous talents.
Escola eLearning
 Es planteja com una escola en línia de formació basada en la participació.- Comprendria tres zones o àrees: una aula virtual amb continguts inicials, un espai per abocar o reciclar coneguts, i (més important) una metodologia i unes eines de participació.
- Els usuaris del projecte són professors, dinamitzadors, estudiants i empreses (aquestes últimes són les que permeten plantejar casos pràctics).
- Els continguts dels cursos canvien dia a dia, gràcies a les aportacions i la participació dels usuaris.
- La clau és trobar la motivació per a generar continguts entre tots, principalment casos pràctics en empreses.
- Aquesta educació virtual es basa en perfils a la xarxa i interessos temàtics, així com Porfolis i els continguts que generi cada usuari / participant.
- Es planteja un apartat perquè els formadors pengin els seus continguts, però també podrien ser els estudiants els que ho facin.
- Un altre tema clau vinculat al projecte és localitzar la informació, que hauria d’estar categoritzada de manera jeràrquica i/o per folksonomies.
- El dipòsit hauria d’ajudar a classificar opinions, materials didàctics, exemples, etc.
- El repte és que els continguts estiguin basats en casos pràctics reals, per així permetre un aprenentatge significatiu.
Associació excursionista
 Una plataforma oberta que serveixi per impulsar i rellançar una entitat associativa al voltant del muntanyisme amb baixa activitat actual.- Motius: salts generacionals i falta d’incorporar coneixement a les persones que s’acosten i volen integrar en l’associació.
- Quant a la part presencial, proposa superar la limitació de trobades presencials per a excursions.
- Hauria de tenir un banc de recursos i eines i de tutorials sobre excursionisme per a iniciats.
- També promouria aprofitar els continguts basats en el coneixement del territori.
- Possibilitat de geolocalitzar itineraris i d’aquesta manera potenciar el compartir rutes, idees i ubicacions preferides.
Una vegada acabada equesta sessió, l’equip d’Expolab s’ha posat a treballar per organitzar tot el material, trobar punts comuns entre els projectes, buscar línies de treball i recerca, etc. La propera trobada serà aquest dijous dia 20 de maig al Breakout organitzat per Citilab a la Casa Golferichs.
Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!
El 6 de maig vam realitzar el tercer taller de “Projectes 2.0. Pràctiques per a institucions culturals” organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Citilab. Aquest cop fou al Citilab de Cornellà. De nou, una trentena de participants van compartir els seus coneixements i desitjos per acabar definint sis grups d’entre dos i vuit persones. Aquests grups van treballar en la creació de prototips amb cartulines, LEGO, plastilina…per acabar definint un projecte participatiu. Al llarg del dia aquests prototips van ser la llavor que va desencadenar grans debats, que va plantejar situacions de conflicte, que va motivar a analitzar unes passes a seguir o que va propossar una reflexió sobre les motivacions per introduïr la participació ciutadana en les pràctiques de les institucions culturals del nostre entorn.
L’estructura de treball va ser participativa, va comptar amb la col·laboració de tots els assistents, va propiciar el codisseny i va utilitzar estratègies de…Podríem dir que el propi taller fou en si una acció 2.0 que, a més, va voler anar més enllà de les 6 hores de treball col·lectiu, creant un grup de treball online per continuar debatent i analitzant el com, el què, a qui i el per què de la participació.
Els projectes proposats per aquest grup van ser els següents:
Art a casa
 Portar l’art a casa per democratitzar l’art i promocionar nous artistes.- Plataforma autogestionada de joves creadors, tipus ONG o Cooperativa, on s’ha de pagar una quota d’inscripció. També es
- va contemplar la possibilitat que l’artista pugui pagar un marge pel servei contractat que sigui alternativa a la quota fixa, o
- de que al principi pugui funcionar com una cooperativa o banc de temps.
- Sistema per proposar i sol·licitar a domicili intervencions o esdeveniments artístics.
- Plataforma com a mitjancera i facilitadora/canal d’ofertes i demandes d’aquesta mena de servei.
- Apte per tot tipus d’art (música, teatre, dança, performance, pintura, vídeo, etc).
- Possibilitat d’obtenir feedback a posteriori sobre el servei amb una estructura similar a Menéame, per fomentar el bocaorella.
- Es contempla la possibilitat de poder fer participar el “públic” en les accions/obres, depenent de l’ artista.
Tú què fas?
 Projecte per fomentar la sociabilització. Espai obert per oferir/proposar activitats culturals per part dels ciutadans.- Centre d’inspiració obert, que provoqui la reacció o el cambi d’estat d’ànim dels usuaris.
- Presència de música, pintura, dança, instal·lacions, ordinadors, Internet…
- Que permeti treballar individualment o amb més persones “estimular” per l’art teatral.
- Les persones s’apropen per curiositat, fent un recorregut artístic que les impulsa a un canvi d’ànim.
- Tot això busca una transformació de les persones cap a l’ànim/mode. Es cerca una transformació.
- Ubicació urbana, al voltant d’un centre concret o la seva àrea d’activitats.
- Es planteja que pugui ser impulsat per un consorci públic-privat, o que pugui patrocinar-se en clau de responsabilitat social corporativa.
- Després d’interactuar amb els continguts, els ciutadans podrien proposar nous continguts, activant contactes.
- Possibilitat d’inscriure’s presencialment o via web.
- La filosofia del projecte és la d’incidir en el ciutadà per fer-lo reflexionar i cambiar de rols.
People’ maps
 Plataforma de geolocalització per fomentar el coneixement entre persones a nivell local i trencar les distàncies pròximes.- Interfície sobre pla que permet presentar-se a l’usuari en vídeo i geoposicionar-se en la ciutat.
- Permitiria autopromocionar ofertes culturals i artístiques però també socials o inclús negocis.
- Tambié disposaria d’una capa de comunicació sincrònica vía Skype o similar.
- Incorpora sistemes de votació/valoració sobre els continguts.
- Permet establir rutes presencials per barris per conèixer i apropar gent/iniciatives pròximes.
- Mashup d’eines: API Google maps, valoració de continguts, Skype o similar.
- Permetria crear un arxiu documental de la ciutat on trobar continguts d’institucions o entitats
- També podria ampliar-se presencialment a codis QR o adhesius que vinculin els llocs físics amb el mapa digital.
“Macba” 2.0
 Refundació participativa d’un museu existent per reflexar la participació com allò que interessa a la societat contemporània.- També per generar coneixement d’una manera participativa i per revaloritzar el seu caràcter públic o per tant ha de compartir-se.
- Permet l’agregació d’opinions, idees, propostes sobre la institució i la seva activitat.
- Promou passar de la institució estàtica a una d’emergent basada en el caos creatiu.
- L’usuari planteja o “s’introdueix” en els procesos que integren el funcionament intern i extern del centre.
Propostes d’exemple:
• Vinculació amb empreses.
• Més feedback usuaris > institució > artistes.
• Possibilitat d’allotjar pica-picas en els espais.
• Permetre el redisseny dels espais expositius.
• Possibilitat d’utilizació de llicències copyleft sobre les obres.
• Espai per l’autoexposició.
• Visites guiades amb els propis artistes.
• Puntuació sobre exposicions o obres completes.
• Base de dades amb paraules clau recuperables sobre cada obra.
• Recolza nous artistes i l’associacionisme.
• Espaci de jocs per grans i petits.
• S’obriria als videojocs com a col·lectiu potencial.
• Genera recursos econòmics per guanyar independència.
• Presència online oberta per promoure i opinar.
• L’essència és passar del museu al centre d’art.
“Qui és artista i qui no?”
 Projecte virtual presencial per generar debat sobre els drets d’autor.- Parteix de la distinció entre “prosumers” i artistes per comparar el seu tipus d’obres i intervencions
- Posar en crisis el concepte d’autoria de les obres artístiques.
Procés:
• Es generen/capten obres amb llicència copyleft d’artistes.
• També d’obres generades pels propis ciutadans.
• Es permeten formats de pintura, escultura, fotografia, vídeo…
• S’intercambien les obres i cada grup es reparteix les de l’altre sense modifirar-les.
• Els resultats a continuació s’exposen virtualment i presencial.
• Es promou la reflexió també sobre el propi concepte d’autoria.
• Es planteja la possibilitat que un tercer les pogués vendre amb el copyleft.
• El DJ com a metàfora del que modifica i refà continguts.
• Les obres es poden modificar tant presencialment com online.
• També es promou que les obres puguin passar per diferents formats.
• Integra la idea de realitzar trobades periòdiques de modificació intensiva de les obres.
La obra està viva i en aquest sentit no s’acaba mai.
Ateus tecnològics
 Projecte que busca mitjançant la participació activar el debat i la crítica entorn el fet d’estar sempre connectats, o no.- Una plataforma que permeti ubicar, visualitzar i connectar amb els desconnectats digitals i les seves motivacions per això.
- Tant en els països més desenvolupats (amb usuaris que no pugen o bé es s’abaixen en marxa del carro de les TIC) com en els països menys desenvolupats.
- Implica un viatge pel món per detectar casos en llocs diferents a nivell cultural, polític i econòmic.
- Un reporter amb GPS que seguiria indicacions d’internautes per localitzar a gent sense Internet, mòbil o unes altres TIC.
- S’utilitza principalment un blog per informar de les passes que es donen en localitzar i entrevistar la persona desconnectada.
- Cada entrevistat expressa què implica per ell estar desconnectat.
- El “públic” a l’altre banda emet la seva opinió sobre si aquesta persona hauria d’estar connectada o no.
- Pretén obrir el debat per contrastar opinions sobre l’interès i/o necessitat de “connectar” o no.
- El projecte pot acabar en un reportatge o producte audiovisual per projectar, fruit de cada càpsula de vídeo.
- Podria ser patrocinat per empreses de mòbils o similar que al mateix temps tindrien estudis qualitatius sobre el terreny.
Durant aquestes setmanes hem recollit pràcticament una vintena de projectes, i encara falta la darrera edició que es realitzarà el dia 13 de maig quan el treball es traslladarà a l’espai digital i entre tots continuarem construïnt un nou camí cultural amb més presència social.
Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!
El segon taller “Projectes 2.0. Pràctiques en institucions culturals” organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Citilab es va realitzar el dia 28 d’abril a la Sala del Mirador del CCCB. De nou, un gran nombre de participants va posar fil a l’agulla per definir sis projectes que incloïen la participació dels usuaris.
Aquestes varen ser les seves propostes:
Arxiu-us
 Un espai però també un mapa conceptual de revisió del concepte de biblioteca- L’usuari pot accedir a la producció de la indústria cultural “oficial” en múltiples formats
- També on l’usuari pot produïr i consumir producció pròpia i d’altres usuaris
- Una estructura en xarxa, on tothom pot tenir accés a tots els continguts
- El rol de la biblioteca és oferir eines i facilitar rols més actius
- S’arxiven materials al voltant de la memòria personal (testimonis de la memòria històrica)
- Es cerca construïr una comunitat on la biblioteca té un rol actiu potenciant els seus materials
- Com a espai físic comprendre d’un espai per catalogació i accés i un altre de producció de continguts
- La catalogació (també participativa) s’organitzarà per temàtiques obertes i paraules clau
- Seguirà un model de llicències copyleft per les obres dels usuaris amb diferents opcions
I-lab (laboratori d’idees)
 Projecte virtual obert a institucions i individuals de difusió d’idees- Qualsevol institució pot portar les seves necessitats perquè es vehiculin i es portin a terme.
- Espai facilitador basat en l’etiquetació d’idees
- Persegueix l’objectiu de democratitzar la cultura i col·laborar en el seu entorn
- Permitiria agrupar idees i persones actualment desconnectades
- Els usuaris poden aportar projectes en els que volen treballar
- Malgrat ser virtual podria també tenir alguna ubicació o referència física
- Es tracta en principi de fer-ho funcionar només com a connector, sense seguiment posterior dels resultats.
“Be the expo”
 Projecte per fer la divulgació científica més participativa, on l’usuari se senti part del procés
Planteja dues possibilitats de participació:
- Dinàmiques per escollir col·lectivament les temàtiques a tractar en l’exposició
- Identificació concreta d’inquietuds i d’aspectes a exposar en la temàtica escollida
- En ambdós casos es contempla el filtratge mitjançant el criteri d’experts a cada àmbit
- També es contempla consultar als usuaris sobre com ha d’articular-se l’exposició
- Es convida al llarg del procés a que la gent aprengui i sigui més activa entorn al tema tractat
- Es pot interactuar online modificant els objectes i elements expositius des de casa
- L’exposició es va modificant en conseqüència durant el procés de participació
- No només es promou la opinió, per tant, sino modificar activament el que succeix presencialment.
- Es potencia que l’exposició tingui un reflex online fora de l’àmbit del museu o institució
- Es promouen dinàmiques per “protagonitzar” elements de l’exposició (en simulacions víriques per exemple)
Trànsit
 Projecte a ubicar en espais de trànsit o espera, els “no-llocs”, sovint com a molt de consum
Contempla tres fases:
- Comunicació amb el públic que utilitza aquests espais: preguntes obertes sobre quin ús donar a l’espai.
- Disseny d’una instal·lació concreta a l’espai que respongui positivament.
- Celebració d’esdeveniments, accions, exposicions, concerts, en base a allò rebut en els inputs.
Exemple: sala de pas i espera de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona
- Lloc on els usuaris poden decidir què succeeix a mode d’experiència cultural.
- L’espai s’ompliria amb els continguts promoguts i generats online o presencialment.
- L’usuari pot agregar continguts i suggerències o ser merament espectador.
- Podria per exemple ser una plataforma per creadors emergents, que ideïn en base a les propostes.
- S’habilitaria una graella virtual per participar a distància o presencialment, amb antelació o in situ.
- A nivell econòmic podria obrir-se a patrocinis comercials, o promoure com a oportunitat per donar valor afegit a l’espai.
Porta oberta
 Projecte online facilitador de connexions i llançador de joves creadors.
Proposa tres línies d’actuació:
- Formació: accés a coneixement per la creació artística i cultural basat en dinàmiques transversals de compartir entre usuaris, por un costat, i per l’altre assessorament d’ experts en aspectes concrets.
- Promou activament la motivació i facilitació entorn a que es realitzin produccions. La plataforma aquí serveix de canal de networking i distribució de l’assessorament.
- Divulgació de las obres creades a través de la presència web de la plataforma i les seves xarxes de contactes.
- Es planteja també un espai per a què els galeristes i experts detectin talent accedint a la plataforma.
- Com a element motivacional es destaquen l’aprenentatge, per un costat, i per l’altre el reconeixement a les aportacions.
El primer petó
 Projecte basat en les possibilitats de participació entorn a històries sobre el primer petó- Proposta-exemple l’objectiu de la qual és aconseguir ressonància cultural entorn a experiències vitals
- Pretén provocar i promoure que succeeixin coses en l’espai públic
- En aquest cas partint per exemple del Carrer dels Petons de Barcelona
- Ubica un vídeo-foto-matón per explicar el primer amor partint de l’anècdota del primer petó
- O invitant a representar-ho. També primers petons famosos o de la història del cine.
- S’habilitaria senyalèctica al carrer per identificar i ubicar la iniciativa.
- Una pàgina web publicaria els continguts, i seria també visible des de l’espai de captació.
- El projecte busca fer de detonant d’experiències, estimular per l’acció significativa.
- Obert a totes les edats i procedències, així com al seu ús per portar a col·lació la memòria històrica.
- Projecte i plataforma es plantegen com apropiables per altres experiències similars.
Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!
El 22 d’abril part de l’equip d’Expolab format per Irene Lapuente, Ramon Sangüesa, i Enric Senabre, es va traslladar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per realitzar el primer de quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.
Al llarg de sis hores, professionals de la comunicació, la divulgació, o la gestió, entre d’altres, van plantejar projectes imaginaris on incloïen en major o menor grau propostes de participació. En general, els prototips establien relacions participatives amb usuaris “artistes” tot i que algun dels grups també va obrir la participació a la ciutadania en general. Una vegada construït el projecte imaginari amb cartulines, plastilina, pals i enganxines, els assistents es van dividir en grups per fer d’usuaris o de presentadors del projecte. La tarda va portar les reflexions: ¿Què era el millor que li podia passar a cada projecte? ¿I què el pitjor? ¿Com aconseguirien superar el pitjor i quines passes haurien de seguir? I el més important: ¿Per què volien incloure la participació en el seu projecte? ¿Quins eren els objectius per que es trobessin beneficiats per la participació? Totes aquestes preguntes ens van conduïr a un petit debat…que no va finalitzar a la sala, sino que continuarà on-line a través d’un grup de treball generat amb tots els participants als quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.
Aquí teniu les propostes que van sorgir arran del primer dia de treball:
Emolab
 Un centre expositiu orientat a tot tipus de públic per les emocions.- Focus entorn de com es canalitzen les emocions, amb dispositius d’entrada tipus videomaton per recollir la participació dels usuaris.
- Importància de l”enganxada” i de com s’acosta la gent al centre.
- Comptaria amb una part virtual o de “núvol” per bolcar els continguts i el nivell de compromís dels participants amb el projecte.
- Potenciaria el fet d’evocar amb l’experiència, al marge de categories artístiques clàssiques (teatre, dansa, pintura, etc).
- Es potenciaria la socialització en línia gràcies a la “digitalització” de les mostres d’emocions.
- Possibilitat de traslladar a d’altres espais, de forma itinerant, potenciant l’experiència presencial.
Projecte públic de consum i co-creació d’art
 Un espai físic per a què els creadors mostrin les seves obres i aquestes siguin rebudes pel públic.- Pensat per un espai públic, no un equipament.
- Però seria una referència física i un espai de treball.
- Importància de l’acompanyament: comptaria amb un gestor cultural com a facilitador.
- Criteris de selecció d’obres: es generarien comissions que integraran també als usuaris, públic.
- El programador/director hauria de tenir un paper més aviat de mitjancer.
- Reposicionant la institució, que, com a valor afegit, cercaria involucrar l’usuari.
- Es potenciarien els projectes d’art col·lectius, donant-los a conèixer en l’espai públic des de la mateixa plataforma.
- Es legitimaria la qualitat o interès gràcies a activar una massa crítica d’usuaris amb poder de decisió.
- Una espècie de centre cultural “a la carta”, amb presència al carrer i en espacis adjacents.
La veu de la plaça
 Projecte itinerant de patrimoni cultural adreçat a diferents públics i edats.- S’origina a partir d’una espècie de cub en blanc al que els participants poden afegir continguts.
- Una sèrie de “bústies” recullen i digitalitzen vivències sobre l’espai públic dels participants.
- Es recopilen mostres entorn el patrimoni i la identitat local (fotos, veu, vídeo, text).
- S’integra també el conflicte mostrant-lo com un diàleg viu entre l’exposició i el públic.
- El contingut és consultable des d’unes taules digital específiques, des d’on es poden remesclar.
- A mesura que l’exposició viatja acumul·la el material previ i convida a la reacció sobre aquest.
- Incorpora un espai físic de trobada tipus àgora, de reconeixement entre participants.
- S’ha d’arribar als col·lectius locals abans que “desembarqui” l’exposició.
- Posteriorment es difon i reflecteix tot online, i s’afegeix l’estudi etnogràfic sobre allò recopilat.
Comunitat de projectes socials
 Un espai d’encreuament i d’intercanvi d’experts, interessat en diferents àmbits.- Des de museus rurals, fins a exposicions fotogràfiques, passant per ONG’s o grups de periodistes (professionals i ciutadans).
- Una metacomunitat de projectes, per aconseguir impulsors, recursos, objectius comuns, etc.
- Genera aplicacions voluntàries en funció dels projectes que es desenvoluparan.
- Seria una xarxa social de persones i idees en moviment, per la remescla (per exemple periodisme i literatura catalana).
- Integraria inicialment continguts d’experts d’altres xarxes i llocs de prestigi, com a motors de cada grup.
Projecte Laboratori cultural en xarxa
 Una xarxa online d’usuaris que s’ajuden mutuament per desenvolupar obres col·lectives.- Moderat i seguit d’aprop per un comissari.
- Plataforma d’artistes, usuaris amb capacitat d’intervenció i observadors.
- Un organisme viu, al marge de la caducitat temporal de les exposicions.
- La plataforma virtual incorporaria eines per a la presa de decisions.
Plataforma híbrida de producció artística
 Un espaci físic que serveixi com a node de centres de producció artística.- Un espai virtual com a cultiu d’idees entre diferents agents.
- Potenciant dinàmiques per potenciar la interacció de perfils.
- Dilema de la plataforma online nova vs apropiar-se de plataformes ja existents.
- Buscant posar en contacte el creador amb l’usuari final.
Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!
Totes les fotografies copyright CCCB / Carlos Cazurro
En vista de l’interès que han despertat entre les institucions culturals els dos tallers d’estratègies participatives 2.0 realitzats al CCCB (22 abril i 28 abril), Citilab inicia avui la primera de les dues sessions que es realitzaran a Cornellà. La propera serà el dijous vinent, 13 de maig.
Des de les 10 del matí s’han reunit a la Plaça de la Creació de Citilab, per compartir i aprendre nous enfocaments de creació, col·laboracio i extensió de les activitats en centres culturals, fent una reflexió activa sobre les possibilitats del 2.0 en clau de taller pràctic on tots els presents crearan els seus propis models a partir de necessitats reals.
Podeu seguir de foma permanent l’evolució del taller en aquest espai en línia:
La jornada té un enfocament pràctic en format taller de treball, en base als següents punts:
- Formes organitzatives des del 2.0
- Experiències constructives
- Equilibri participació-comissariat: tècniques de participació
- Formats híbrids
- Revisió d’experiències
- Adaptació
- Construcció in situ de nous projectes
Com a primera mostra de la col.laboració entre Citilab i en concret el projecte Expolab, ahir vàrem facilitar al CCCB-Lab el primer taller sobre pràctiques 2.0 per institucions culturals.
El vàrem facilitar la Irene Lapuente, en Ramon Sangüesa i l’Enric Senabre. A twitter podeu trobar el seguiment si cerqueu #cult20 i Carolina Gaona va fer un live blogging aquí. També al blog de I+C+i:
També l’equip de I+C+i que coordina Juan Ínsua va fer una excel.lent tasca de preparació i documentació online. María Farrás i Eva Alonso van estar “al quite” en tot moment i el mateix Juan va fer intervencions puntuals però molt encertades situant alguns punts crucials de debat.
Teniu algunes fotos de com va anar tot al Flickr, tot gràcies al fotògraf Carlos Cazurro. També tindrem aviat material de vídeo coordinat per en Jordi Carrasco i el nostre càmera Àlex.
El taller el comentarem “in extenso” en un proper post. De fet tenim tres tallers més per endavant, un més al CCCB i dos més al Citilab, donat l’allau de peticions de participació (el hashtag #cult20 va ser ahir el tercer a twitter a tota Espanya). Ahir vàrem començar a moure els suports tecnològics per crear un bon grup de discussió on, a més, es puguin articular projectes conjunts dels participants, portant a la pràctica les metodologies col.laboratives amb usuaris que ahir tant sols vàrem poder tastar.
Aquí teniu l’esquema de la presentació inicial que només és un esquelet per situar els punts de discussió i de posta en pràctica.
L’equip de Expolab comparteix amb altres professionals el taller “Projectes 2.0. Pràctiques per a institucions culturals “. Les xarxes socials són un formidable instrument de comunicació, també per als museus i altres institucions culturals. Però l’actitud o esperit 2.0 pot impregnar progressivament tot el cos institucional, transformant processos interns i la relació amb el públic. Fins a quin punt estem disposats a incorporar criteris de intel·ligència col lectiva? I quines són les seves límits? El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Citilab i la Mandarina de Newton organitzen unes jornades perquè institucions culturals debatin la filosofia 2.0 amb les seves promeses i dilemes, com a motor de canvi de la dinàmica cultural en general.
Irene Lapuente, Ramon Sangüesa i Enric Senabre dinamitzaran diversos tallers per a explorar les possibilitats de replantejar i potenciar la comunicació amb el públic i també la seva participació en la construcció de les pròpies estratègies d’una institució cultural. El primer es durà a terme el dijous dia 22 d’abril de 10 a 18h, i els següents seran el dia 28 d’abril al CCCB i el dia 6 de maig a Citilab Cornellà.
És útil analitzar altres possibilitats, ramificacions i solucions a partir dels processos, les metodologies i els formats que suggereixen els estils d’interacció, creació compartida, col.laboració i difusió aportades per les pràctiques associades a les tecnologies 2.0.
La jornada té un enfocament pràctic en format taller de treball, en base als següents punts:
1. Formes organitzatives des del 2.0
2. Experiències constructives
3. Equilibri participació-comissariat: tècniques de participació
4. Formats híbrids
5. Revisió d’experiències
6. Adaptació
7. Construcció in situ de nous projectes
I està dirigida a estudiants i professionals de la gestió i creació cultural, independents o pertanyents a institucions.
Els dissenyadors han estat treballant dur en les propostes a Second Life. La convocatòria ha estat tot un èxit i tenim un munt de propostes genials!
Us convidem a venir al Citilab el proper dijous 8 d’abril a les 17 h., per tal de votar els millors dissenys! En breu publicarem una entrada resumint les propostes però si teniu curiositat ja les podeu veure a Second Life, busque l’espai “Expolab”.
També podeu trobar més informació sobre les propostes a la web del Tech Museum
Si no podeu venir, també podreu votar online, però us perdreu l’ambient i el brindis!
Feu córrer la veu i ens veiem el dia 8!
Per fi va arribar la tarda del dia 14 i la gent va començar a aparèixer a l’entrada de Citilab. Persones soles, petits grupets de dos, anaven entrant al centre. De mica en mica, la sala es va anar omplint fins que vàrem arribar a tenir 31 participants.
 Els principis sempre són una mica tímids i més, quan les persones no es coneixen entre elles. Per anar escalfant motors, els vàrem fer asseure en taules de 7 i 8 persones i els vàrem explicar qui érem, en Ramon Sangüesa, l’Àstrid Lubsen i jo mateixa, la Irene Lapuente i en què consistia el projecte d’Expolab.
 Un cop posats en contexte, els vàrem demanar que obríssim un sobres que hi havia dins de la taula. Què hi trobarien a dins? Un piló de fotografies de temes diversos. Cada participant havia de triar entre 3 i 5 fotografies que li agradessin i que d’alguna manera les vinculés a la tecnologia. Un cop triades les fotografies, les persones s’havien de distribuir en grups de 3 ó 4 persones i fer-se unes petites entrevistes entre ells. L’objectiu era que s’expliquéssin els uns als altres perquè havien triat cada fotografia. Amb aquesta informació, cada grup va fer un collage d’imatges i el va penjar a la paret. Un a un, vàrem anar explicant els pósters. N’hi havia vuit.
 El primer collage parlava de l’evolució de lo analògic a lo digital. Mostrava imatges com si elles mateixes estiguéssin en una reunió per així il·lustrar el pas de reunions clàssiques presencials a reunions amb video-conferència. Es va comentar el canvi de penjar imatges a una paret a penjar-les a plataformes com ara Flickr. Una imatge d’un equip de futbol va portar al grup a fer un analogia entre un equip de futbol i les possibilitats de treballar en equip que et dóna Internet. També ens varen explicar l’anècdota d’uns pares grans que no simpatitzaven massa amb la tecnologia, però, en canvi, enviaven missatges telefònics més abreujats que els dels seus fills.. Per tnant, el seu apromament a l’objecte tecnològic els havia estat més difícil que l’apropament al nou llenguatge. Finalment, es va iniciar un petit debat sobre si la mobilitat i la portabilitat eren tan reals com ens agradaria. Algú va respondre que el problema no és que no podem treballar als parcs perquè ens enlluernem, sinó que les ciutats no estan preparades per donar soport a gent que vol treballar mentre espera el metro, per exemple. Fa uns mesos Citilab va realitzar un Breakout al tramvia que uneix Citilab i el centre comercial de la Illa. Va ser tot un èxit.
 El segon póster mostrava una clara divisió entre el món digital i el món analògic. Es lamentaven una mica de l’anyorança que els produïa estar lluny dels camps i els horts. Tot i els avantatges de la tecnologia, mostraven el món analògic molt més càlid i humà que el món digital. En aquest póster un mapa del món fet amb caràcters alfanumèrics unificava aquestes dues prespectives.
 Al tercer póster vàrem trobar tres imatges de rellotges. Per als participants que l’havien realitzat, aquests rellotges representaves la tecnologia, la precisió, la bellesa, l’elegància, etc. D’altra banda, aquest equip va iniciar un debat sobre els avantatges i els desavantatges de l’ebook. Curiosament la gent de mitjana edat defensava la utilització d’aquesta nova tecnologia per llegir. Es basaven en la disminució del pes, la possibilitat de tenir molts llibres en un i d’estalviar espai, com ha succeït amb la introducció dels ipots, i la possibilitat d’augmentar la mida de la lletra i llegir amb més facilitat. Els representats més grans i més joves, en canvi, es sentien massa nostàlgics per fer el canvi de paper a aparell tecnològic. Va tornar a sortir el tema de les video-conferències. Es va parlar de la dificultat de treballar amb tecnologia perquè sempre està canviant i és com una muntanya que sempre cal tornar a escalar. Varen destacar que els canvis més importants s’havien produït en l’àmbit de la comunicació. I varen finalitzar la seva presentació dient que de tant en tant també calia descansar i fer un “reset yourself”.
 El quart grup va destacar els canvis que havien patit les cuines, la manera de cuinar i el temps que hi dediquem. També vàrem aprofitar aquest tema, per explicar una anècdota sobre un ou dur esclatat per tota una cuina, per culpa de que la persona que l’havia de controlar estava en la seva primera experiència de xat amb un amic a l’estranger.
 El cinquè grup va començar analitzant com la tecnologia afecta a la natura i a l’inrevés i no sempre de la manera que ens havíem imaginat. Aquest collage contenia una fotografia d’un home sol caminant per una muntanya nevada. Aquesta imatge suposava una aventura molt arriscada fa uns anys, pero ara, gràcies als GPS, els iphones i altres artilugis el risc es redueix. Mostraren una imatge on la tecnologia i les mascotes ocupaven espais similars, i amb això ens plantejaren a tots el dubte del que estem fent amb la tecnologia. La imatge d’uns immigrants sense llar va encetar el debat sobre si tothom tenia accés a la tecnologia i la mancança i aïllament que això suposava. En canvi es va comentar com aquestes persones a vegades treballen en xarxes via internet i amb càmeres per enxampar a els “famosillos”. També es va destacar el bon i ecològic paper que jugen els nous mitjans en estalviar paper i es va posar com a exemple els catàlegs d’exposicions que es descarten tan bon punt un arriba de tornada a casa. Una imatge d’un home mesurant el món va inspirar la frase “Avui en dia necessitem mesurar-ho tot”.
 Gràcies al sisè póster varem fer un entretingut viatge per la història del automòbil. Dels antics Simca 1000 on tot era mecànic i que representaven la modernitat del moment, passant pels actuals cotxes amb elevats continguts de software, fins els cotxes del futur sense conductor i menys contaminants. Un dels membres d’aquest grup, ens va parlar en primera persona de les seves experiències com a mecànic. Ens va dir que avui en dia no es pot tenir feina en aquesta professió sense tenir coneixements d’informàtica. Ell mateix, posava la il·lusió de la seva millora professional gràcies al seu aprenentatge en tecnologies digitals. Moltes persones varen mostrar les seves ganes d’adquirir cotxes híbrids tan bon punt baixessin els preus. Aquest grup també va utilitzar la imatge d’una dona de mirada perduda a l’horitzó per fer una metàfora amb les sorpreses que ens pot donar la tecnologia digital.
 El setè grup va fer un esquema tipus espina de peix per parlar-nos dels canvis soferts en diferents ambients com ara la biotecnologia, l’alimentació, la logística i distribució, la formació, l’oci, la comunicació i integració, l’impacte amb les càrregues que portem del passat i els materials. Aquí va sorgir la discussió dels efectes secundaris de la tecnologia que es veu en general com a positiva però que pot aportar efectes negatius. L’actual tecnologia, al igual que va passar amb la tecnologia de l’era industrial que ens va portar la contaminació atmosfèrica. Es va discutir com la tecnologia no té altra alternativa que treballar per a la sostenibilitat i les soluciones “netes”.
Finalment, el vuité grup ens va parlar de la macro-transformació que han patit els conceptes de temps i espai. Ara mateix podem parlar i veure a una persona que es tronba en aquest moments a Sidney, cosa que abans era impensable. D’altra banda, també es va reflexionar sobre el tema de la modernitat, un concepte avui en dia molt efímer. Com a exemple van mostrar un anunci d’un Simca 1200 on es dèia: “Si tu construyeras un coche, seguro que sería como este”. Evidentment, actualment això ja no és cert. També es va comentar que la tecnologia ens donava més temps d’oci. Aquí va també sorgir la discussió sobre la sensació de caos que tot això creava. La gent es va dividir encara que la gent que es declarava a gust amb el caos i li trobava utilitat potser es va fer notar un xic més. I finalment vàrem acabar la part d’explicacions dels pósters amb una anécdota d’un dels participants qui s’havia trencat un braç i s’havia sorprés molt amb la tecnologia digital feta servir pels metges capaç de mostrar-li fent zooms la zona afectada. També va aparèixer la frase “la tecnologia és com l’oxígen que està a tot arreu i la necessites per viure”.
Un cop presentats els vuit collages, els visitants van tenir una petita pausa per repostar energia menjant galetes, patates i mandarines i vàrem seguir treballant. Cadascú havia de triar l’anècdota que més li havia agradat de totes les que havíem escoltat, posar-ho en comú amb els membres del grup, triar una de totes les anècdotes escollides i fer-ne alguna representació tridimensional amb la resta de l’equip. En tans sols uns instants tots els grups estaven agafant cartolines, cintes de colors, boles, plastil·lina i tot un segui de materials que havíem preparat per a l’ocasió. Durant mitja hora la imaginació i la creativitat creixia per instants a a cada taula. Tothom estava enfeinat tallant, pegant, dibuixant, modelant i els resultats varen ser excepcionals.
 Partint de l’anècdota del braç trencat, un grup va modelar un braç mecànic amb possibilitats de moviment. En aquest braç es podien observar totes les parts òssees i musculars, tal i com s’havien pogut veure en els aparells digitals dels metges del lesionat.
 Un segon grup, va escenificar l’anècdota d’un membre del seu equip qui havia pogut conèixer a un cosí seu de la seva mateixa edat gràcies a Internet. Tres cubs verds representaven els membres familiars, una xarxa unia als tres membres i la unificació quedava representada amb la possibilitat de ficar un cub dins de l’altra.
 Un tercer grup va voler jugar amb el concepte del temps i varen construir un rellotge gegant amb paper de cel·lofana groc. dins d’aquest rellotge hi havia un recipient on podíem intentar encistellar boletes de temps, pilotes que ens concedirien una hora extra o deu minuts més per als nostres dies tan ocupats… per efecte de la tecnologia.
 La quarta proposta fou força conceptual. Basada amb l’anyorança dels horts de sempre, dels gustos d’abans i del tacte de les coses, varen crear un ésser híbrid que tenia els sentits que Internet no havia aconseguit sensibilitatzar. La tecnologia digital ens impacta perfectament als sentits de la vista i l’oïda, però l’olfacte, el gust i el tacte queden oblidats.
 El cinqué equip va fer una maqueta d’una oficina moderna amb reunions amb video-conferències. Combinaba la possibilitat de cuinar i menjar a l’entorn laboral. Oferia un jacuzzi i una dutxa per relaxar-se i estar net i polit. La dutxa permetia ser creatius tenint noves idees en solitari i el jacuzzi obria la possbilitat de col.laboració. Hi havi també una taula ampliable per a quan augmenta la plantilla. Un robot wifi que va viatjant segons les necessitats de connexió… I la millor part, el sistema combinat del robot de documentació encarregat d’enregistrar les reunions, fer fotografies i recollir els punts importants amb la impresora de resultats. d’aquesta manera els treballadors només han de fluir, pensar, parlar i les màquines s’encarregarien de posar-ho en documents i entregar resultats. No pinta pas malament!
 La sisena proposta estigué relacionada amb el món de la telefonia. Dels telèfons de dues peces, als actuals mini-ordinadors capaços de processar tot tipus d’informació. A més, aquest grup va organitzar-ho amb una mena d’escultura de dues cares que es trucava a sí mateixa, parlant de si mateixa . El van batejar com el “tonto tecnológico”.
 Finalment, el setè equip (i guanyador) va crear una peça dual que representava, d’una cara la interconnexió brutal d’Internet amb tots els nodes hiper-connectats, versus les connexions reals de la vida quatiana: grupets de dos, tres, fins i tot individus aïllats. Al final, tots tenim la nostra parella, família, amics, que són amb qui realment estem connectats.
El jurat el van formar tots els assistents a l’acte i fou amb una votació popular a mà alçada que es va otorgar el premi. Els dos equips més votats varen rebre una ampolla de cava que varen compartir amb els assistents. Per haver participat, tothom es va endur una samarreta de Citilab.
La jornada va acabar més enllà de les portes del Citilab. Tothom estava molt content i havia gaudit de l’experiència. Va ser tot un èxit!! Èxit de participació, de creativitat, d’aportacions, de creacions… Èxit total!!
Fins aquí us hem explicat l’estructura del taller. Ara l’equip d’Expolab estem intentant sintetitzar tota aquesta informació i estem treballant sense parar per poder introduir-ho tot com abans millor a la plataforma de Second Life que el Tech Museum ha preparat per a nosaltres. Un cop estiguin tots els requisits i anècdotes introduïdes, tothom estarà convidat a enviar proposates a Second Life. Obrirem les portes al concurs de disseny!!
 El dia 13 de gener, Citilab va organitzar un breakout a la fàbrica Fabra i Coats. L’equip coordinador d’Expolab vàrem assistir a aquesta trobada i va exposar el nostre projecte. Vàrem estar molt contents de la rebuda que va tenir entre els participants, i a la tarda, vàrem decidir fer una petita sessió prototip del que seria el taller del dijous dia 14 de gener.
 Nou persones assegudes al voltant d’una taula i amb materials per a poder dissenyar petits objectes amb les nostres mans, vàrem començar a xerrar i fer petits dibuixos sobre els canvis que Internet havia produït en les nostres vides i com definiríem la nova societat digital. Això va portar discussions molt productives i va finalitzar amb el desenvolupament d’una càmera fotogràfica amb cartolines i un got, una representació d’una sortida cultural amb la possibilitat d’explorar el concepte de temps real, una estructura efímera que mostrava l’energia latent i difosa i una proposta d’històries inacabades…
Però quins vàren ser els temes que vàrem tractar, parlar i discutir durant gairebé dues hores?
Vàrem veure la importància que els processos han adquirit en aquestes últimes dècades. Ja no parlem d’objectes, ni gairebé de fenòmens, parlem de processos, de coses que succeeixen i com succeeixen. És tan important el procés, que aprenem fent, és el que coneix com learn by doing. També vàrem apuntar a un canvi important en el dia a dia de la nostra societat d’intercanvis. Si abans es compraven i es venien objectes tangibles, ara intercanviem ents no tangibles com poden ser la informació o el coneixement. Com es valoren aquests nous productes? com es remuneren? son qüestions que queden a l’aire, i que no sempre tenen una resposta senzilla. D’altra banda, estem tan ocupats en la generació d’informació que podem córrer el risc d’infotoxicar-nos. Ens podem arribar a sentir saturats de tanta informació i incapaços d’accedir a tota… Però, cal accedir a tota? Tota la informació que rebem a través d’Internet és bona? en aquest punt de la discusió vàrem veure que se’ns trencava un altre paradigma, el de la veritat absoluta. Abans vivíem en un món de “el/la” (el mestre, el poder, etc) ara estem en la societat de “els/les” (els tutorials, les votacions, etc). Estem trencant la singularitat per esdevenir una societat plural amb els seus avantatges i desvantatges.
 L’Andreu Robusté, alumne d’ESDI d’en Josep Maria Marimon, va plantejar la possibilitat de jugar més amb els llocs. I de fet, si les exposicions són espais que reuneixen continguts, visitants, materials, disseny i un lloc, es pot jugar amb qualsevol d’aquests ingredients. En aquesta primera edició de l’Expolab, nosaltres hem decidit introduir la participació ciutadana als continguts i al disseny, però pot ser també ens aventurem a jugar amb els espais o els materials. De fet, l’Eva Sans va compartir una molt bona idea de repartir mapes de l’exposició en blanc on cada visitant pot proposar el seu propi itinerari i compartir-ho o no, amb els altres.
Javier Rodríguez, promotor de Datos en Crudo, va plantejar si el concepte exposició tal i com havia nascut en un principi tenia sentit o pot ser ja era un concepte obsolet. Aquesta interessant visió va donar peu a un petit debat plè de preguntes i nous reptes: Són les exposicions magatzems ordenats d’objectes? Són simplement el lloc on es preserven objectes del passar? Cal preservar aquest passat? Hauríem d’aprendre a deslligar-nos una mica d’aquest passat que tant ens pesa per poder crear nous temps? Aquells qui varen pintar motius rupestres pensaven en la preservació? No és més important tenir una experiència que contemplar un objecte?
 Durant una bona estona vàrem estar discutint sobre la importància de tenir experiències pròpies i de sentir la tecnologia digital en primera persona. Un concepte molt important en aquest nou món digital, és el de temps reals. Les coses poden succeir ara i estar publicades per comunicar-ho al món, a la web en el mateix instant. Si abans les connexions en directe estaven reservades per als corresponsals enviats en misió especial, ara estan a l’abast de tothom. Com d’interessant seria organitzar una sortida multigeneracional on les persones menys acostumades a poder-se comunicar amb el món sencer de forma instantània poguéssin fer de cooresponsals per un dia, i alhora veiessin que aquesta possibilitat ja és una realitat per a tots els ciutadans?
Finalment, algú va definir aquells qui es dediquen a la tecnologia digital com els exploradors de nous horitzons, és a dir, les persones que van a la cerca de noves maneres de fer, nous processos, diversitat de camins i plataformes per parlar al gran públic. Estem a l’era de la informació.
|
|
