Recollint inspiracions al breakout de Fabra i Coats

El dia 13 de gener, Citilab va organitzar un breakout a la fàbrica Fabra i Coats. L’equip coordinador d’Expolab vàrem assistir a aquesta trobada i va exposar el nostre projecte. Vàrem estar molt contents de la rebuda que va tenir entre els participants, i a la tarda, vàrem decidir fer una petita sessió prototip del que seria el taller del dijous dia 14 de gener.

Nou persones assegudes al voltant d’una taula i amb materials per a poder dissenyar petits objectes amb les nostres mans, vàrem començar a xerrar i fer petits dibuixos sobre els canvis que Internet havia produït en les nostres vides i com definiríem la nova societat digital. Això va portar discussions molt productives i va finalitzar amb el desenvolupament d’una càmera fotogràfica amb cartolines i un got, una representació d’una sortida cultural amb la possibilitat d’explorar el concepte de temps real, una estructura efímera que mostrava l’energia latent i difosa i una proposta d’històries inacabades…

Però quins vàren ser els temes que vàrem tractar, parlar i discutir durant gairebé dues hores?

Vàrem veure la importància que els processos han adquirit en aquestes últimes dècades. Ja no parlem d’objectes, ni gairebé de fenòmens, parlem de processos, de coses que succeeixen i com succeeixen. És tan important el procés, que aprenem fent, és el que coneix com learn by doing. També vàrem apuntar a un canvi important en el dia a dia de la nostra societat d’intercanvis. Si abans es compraven i es venien objectes tangibles, ara intercanviem ents no tangibles com poden ser la informació o el coneixement. Com es valoren aquests nous productes? com es remuneren? son qüestions que queden a l’aire, i que no sempre tenen una resposta senzilla. D’altra banda, estem tan ocupats en la generació d’informació que podem córrer el risc d’infotoxicar-nos. Ens podem arribar a sentir saturats de tanta informació i incapaços d’accedir a tota… Però, cal accedir a tota? Tota la informació que rebem a través d’Internet és bona? en aquest punt de la discusió vàrem veure que se’ns trencava un altre paradigma, el de la veritat absoluta. Abans vivíem en un món de “el/la” (el mestre, el poder, etc) ara estem en la societat de “els/les” (els tutorials, les votacions, etc). Estem trencant la singularitat per esdevenir una societat plural amb els seus avantatges i desvantatges.

L’Andreu Robusté, alumne d’ESDI d’en Josep Maria Marimon, va plantejar la possibilitat de jugar més amb els llocs. I de fet, si les exposicions són espais que reuneixen continguts, visitants, materials, disseny i un lloc, es pot jugar amb qualsevol d’aquests ingredients. En aquesta primera edició de l’Expolab, nosaltres hem decidit introduir la participació ciutadana als continguts i al disseny, però pot ser també ens aventurem a jugar amb els espais o els materials. De fet, l’Eva Sans va compartir una molt bona idea de repartir mapes de l’exposició en blanc on cada visitant pot proposar el seu propi itinerari i compartir-ho o no, amb els altres.

Javier Rodríguez, promotor de Datos en Crudo, va plantejar si el concepte exposició tal i com havia nascut en un principi tenia sentit o pot ser ja era un concepte obsolet. Aquesta interessant visió va donar peu a un petit debat plè de preguntes i nous reptes: Són les exposicions magatzems ordenats d’objectes? Són simplement el lloc on es preserven objectes del passar? Cal preservar aquest passat? Hauríem d’aprendre a deslligar-nos una mica d’aquest passat que tant ens pesa per poder crear nous temps? Aquells qui varen pintar motius rupestres pensaven en la preservació? No és més important tenir una experiència que contemplar un objecte?

Durant una bona estona vàrem estar discutint sobre la importància de tenir experiències pròpies i de sentir la tecnologia digital en primera persona. Un concepte molt important en aquest nou món digital, és el de temps reals. Les coses poden succeir ara i estar publicades per comunicar-ho al món, a la web en el mateix instant. Si abans les connexions en directe estaven reservades per als corresponsals enviats en misió especial, ara estan a l’abast de tothom. Com d’interessant seria organitzar una sortida multigeneracional on les persones menys acostumades a poder-se comunicar amb el món sencer de forma instantània poguéssin fer de cooresponsals per un dia, i alhora veiessin que aquesta possibilitat ja és una realitat per a tots els ciutadans?

Finalment, algú va definir aquells qui es dediquen a la tecnologia digital com els exploradors de nous horitzons, és a dir, les persones que van a la cerca de noves maneres de fer, nous processos, diversitat de camins i plataformes per parlar al gran públic. Estem a l’era de la informació.