Èxit del taller expo-disseny

Per fi va arribar la tarda del dia 14 i la gent va començar a aparèixer a l’entrada de Citilab. Persones soles, petits grupets de dos, anaven entrant al centre. De mica en mica, la sala es va anar omplint fins que vàrem arribar a tenir 31 participants.

Els principis sempre són una mica tímids i més, quan les persones no es coneixen entre elles. Per anar escalfant motors, els vàrem fer asseure en taules de 7 i 8 persones i els vàrem explicar qui érem, en Ramon Sangüesa, l’Àstrid Lubsen i jo mateixa, la Irene Lapuente i en què consistia el projecte d’Expolab.

Un cop posats en contexte, els vàrem demanar que obríssim un sobres que hi havia dins de la taula. Què hi trobarien a dins? Un piló de fotografies de temes diversos. Cada participant havia de triar entre 3 i 5 fotografies que li agradessin i que d’alguna manera les vinculés a la tecnologia. Un cop triades les fotografies, les persones s’havien de distribuir en grups de 3 ó 4 persones i fer-se unes petites entrevistes entre ells. L’objectiu era que s’expliquéssin els uns als altres perquè havien triat cada fotografia. Amb aquesta informació, cada grup va fer un collage d’imatges i el va penjar a la paret. Un a un, vàrem anar explicant els pósters. N’hi havia vuit.

El primer collage parlava de l’evolució de lo analògic a lo digital. Mostrava imatges com si elles mateixes estiguéssin en una reunió per així il·lustrar el pas de reunions clàssiques presencials a reunions amb video-conferència. Es va comentar el canvi de penjar imatges a una paret a penjar-les a plataformes com ara Flickr. Una imatge d’un equip de futbol va portar al grup a fer un analogia entre un equip de futbol i les possibilitats de treballar en equip que et dóna Internet. També ens varen explicar l’anècdota d’uns pares grans que no simpatitzaven massa amb la tecnologia, però, en canvi, enviaven missatges telefònics més abreujats que els dels seus fills.. Per tnant,  el seu apromament a l’objecte tecnològic els havia estat més difícil que l’apropament al nou llenguatge. Finalment, es va iniciar un petit debat sobre si la mobilitat i la portabilitat eren tan reals com ens agradaria. Algú va respondre que el problema no és que no podem treballar als parcs perquè ens enlluernem, sinó que les ciutats no estan preparades per donar soport a gent que vol treballar mentre espera el metro, per exemple. Fa uns mesos Citilab va realitzar un Breakout al tramvia que uneix Citilab i el centre comercial de la Illa. Va ser tot un èxit.

El segon póster mostrava una clara divisió entre el món digital i el món analògic. Es lamentaven una mica de l’anyorança que els produïa estar lluny dels camps i els horts. Tot i els avantatges de la tecnologia, mostraven el món analògic molt més càlid i humà que el món digital. En aquest póster un mapa del món fet amb caràcters alfanumèrics unificava aquestes dues prespectives.

Al tercer póster vàrem trobar tres imatges de rellotges. Per als participants que l’havien realitzat, aquests rellotges representaves la tecnologia, la precisió, la bellesa, l’elegància, etc. D’altra banda, aquest equip va iniciar un debat sobre els avantatges i els desavantatges de l’ebook. Curiosament la gent de mitjana edat defensava la utilització d’aquesta nova tecnologia per llegir. Es basaven en la disminució del pes, la possibilitat de tenir molts llibres en un i d’estalviar espai, com ha succeït amb la introducció dels ipots, i la possibilitat d’augmentar la mida de la lletra i llegir amb més facilitat. Els representats més grans i més joves, en canvi, es sentien massa nostàlgics per fer el canvi de paper a aparell tecnològic. Va tornar a sortir el tema de les video-conferències. Es va parlar de la dificultat de treballar amb tecnologia perquè sempre està canviant i és com una muntanya que sempre cal tornar a escalar. Varen destacar que els canvis més importants s’havien produït en l’àmbit de la comunicació. I varen finalitzar la seva presentació dient que de tant en tant també calia descansar i fer un “reset yourself”.

El quart grup va destacar els canvis que havien patit les cuines, la manera de cuinar i el temps que hi dediquem. També vàrem aprofitar aquest tema, per explicar una anècdota sobre un ou dur esclatat per tota una cuina, per culpa de que la persona que l’havia de controlar estava en la seva primera experiència de xat amb un amic a l’estranger.

El cinquè grup va començar analitzant com la tecnologia afecta a la natura i a l’inrevés i no sempre de la manera que ens havíem imaginat. Aquest collage contenia una fotografia d’un home sol caminant per una muntanya nevada. Aquesta imatge suposava una aventura molt arriscada fa uns anys, pero ara, gràcies als GPS, els iphones i altres artilugis el risc es redueix. Mostraren una imatge on la tecnologia i les mascotes ocupaven espais similars, i amb això ens plantejaren a tots el dubte del que estem fent amb la tecnologia. La imatge d’uns immigrants sense llar va encetar el debat sobre si tothom tenia accés a la tecnologia i la mancança i aïllament que això suposava.  En canvi es va comentar com aquestes persones a vegades treballen en xarxes via internet i amb càmeres per enxampar a els “famosillos”. També es va destacar el bon i ecològic paper que jugen els nous mitjans  en estalviar paper i es va posar com a exemple els catàlegs d’exposicions que es descarten tan bon punt un arriba de tornada a casa.  Una imatge d’un home mesurant el món va inspirar la frase “Avui en dia necessitem mesurar-ho tot”.

Gràcies al sisè póster varem fer un entretingut viatge per la història del automòbil. Dels antics Simca 1000 on tot era mecànic i que representaven la modernitat del moment, passant pels actuals cotxes amb elevats continguts de software, fins els cotxes del futur sense conductor i menys contaminants. Un dels membres d’aquest grup, ens va parlar en primera persona de les seves experiències com a mecànic. Ens va dir que avui en dia no es pot tenir feina en aquesta professió sense tenir coneixements d’informàtica. Ell mateix, posava la il·lusió de la seva millora professional gràcies al seu aprenentatge en tecnologies digitals. Moltes persones varen mostrar les seves ganes d’adquirir cotxes híbrids tan bon punt baixessin els preus. Aquest grup també va utilitzar la imatge d’una dona de mirada perduda a l’horitzó per fer una metàfora amb les sorpreses que ens pot donar la tecnologia digital.

El setè grup va fer un esquema tipus espina de peix per parlar-nos dels canvis soferts en diferents ambients com ara la biotecnologia, l’alimentació, la logística i distribució, la formació, l’oci, la comunicació i integració, l’impacte amb les càrregues que portem del passat i els materials. Aquí va sorgir la discussió dels efectes secundaris de la tecnologia que es veu en general com a positiva però que pot aportar efectes negatius. L’actual tecnologia, al igual que va passar amb la tecnologia de l’era industrial que ens va portar la contaminació atmosfèrica. Es va discutir com la tecnologia no té altra alternativa que treballar per a la sostenibilitat i les soluciones “netes”.

Finalment, el vuité grup ens va parlar de la macro-transformació que han patit els conceptes de temps i espai. Ara mateix podem parlar i veure a  una persona que es tronba en aquest moments a Sidney, cosa que abans era impensable. D’altra banda, també es va reflexionar sobre el tema de la modernitat, un concepte avui en dia molt efímer. Com a exemple van mostrar un anunci d’un Simca 1200 on es dèia: “Si tu construyeras un coche, seguro que sería como este”. Evidentment, actualment això ja no és cert. També es va comentar que la tecnologia ens donava més temps d’oci.  Aquí va també sorgir la discussió sobre la sensació de caos que tot això creava. La gent es va dividir encara que la gent que es declarava a gust amb el caos i li trobava utilitat potser es va fer notar un xic més. I finalment vàrem acabar la part d’explicacions dels pósters amb una anécdota d’un dels participants qui s’havia trencat un braç i s’havia sorprés molt amb la tecnologia digital feta servir pels metges capaç de mostrar-li fent zooms la zona afectada. També va aparèixer la frase “la tecnologia és com l’oxígen que està a tot arreu i la necessites per viure”.

Un cop presentats els vuit collages, els visitants van tenir una petita pausa per repostar energia menjant galetes, patates i mandarines i vàrem seguir treballant. Cadascú havia de triar l’anècdota que més li havia agradat de totes les que havíem escoltat, posar-ho en comú amb els membres del grup, triar una de totes les anècdotes escollides i fer-ne alguna representació tridimensional amb la resta de l’equip. En tans sols uns instants tots els grups estaven agafant cartolines, cintes de colors, boles, plastil·lina i tot un segui de materials que havíem preparat per a l’ocasió. Durant mitja hora la imaginació i la creativitat creixia per instants a a cada taula. Tothom estava enfeinat tallant, pegant, dibuixant, modelant i els resultats varen ser excepcionals.

Partint de l’anècdota del braç trencat, un grup va modelar un braç mecànic amb possibilitats de moviment. En aquest braç es podien observar totes les parts òssees i musculars, tal i com s’havien pogut veure en els aparells digitals dels metges del lesionat.

Un segon grup, va escenificar l’anècdota d’un membre del seu equip qui havia pogut conèixer a un cosí seu de la seva mateixa edat gràcies a Internet. Tres cubs verds representaven els membres familiars, una xarxa unia als tres membres i la unificació quedava representada amb la possibilitat de ficar un cub dins de l’altra.

Un tercer grup va voler jugar amb el concepte del temps i varen construir un rellotge gegant amb paper de cel·lofana groc. dins d’aquest rellotge hi havia un recipient on podíem intentar encistellar boletes de temps, pilotes que ens concedirien una hora extra o deu minuts més per als nostres dies tan ocupats… per efecte de la tecnologia.

La quarta proposta fou força conceptual. Basada amb l’anyorança dels horts de sempre, dels gustos d’abans i del tacte de les coses, varen crear un ésser híbrid que tenia els sentits que Internet no havia aconseguit sensibilitatzar. La tecnologia digital ens impacta perfectament als sentits de la vista i l’oïda, però l’olfacte, el gust i el tacte queden oblidats.

El cinqué equip va fer una maqueta d’una oficina moderna amb reunions amb video-conferències. Combinaba la possibilitat de cuinar i menjar a l’entorn laboral. Oferia un jacuzzi i una dutxa per relaxar-se i estar net i polit. La dutxa permetia ser creatius tenint noves idees en solitari i el jacuzzi obria la possbilitat de col.laboració. Hi havi també una taula ampliable per a quan augmenta la plantilla. Un robot wifi que va viatjant segons les necessitats de connexió… I la millor part, el sistema combinat del robot de documentació encarregat d’enregistrar les reunions, fer fotografies i recollir els punts importants amb la impresora de resultats. d’aquesta manera els treballadors només han de fluir, pensar, parlar i les màquines s’encarregarien de posar-ho en documents i entregar resultats. No pinta pas malament!

La sisena proposta estigué relacionada amb el món de la telefonia. Dels telèfons de dues peces, als actuals mini-ordinadors capaços de processar tot tipus d’informació. A més, aquest grup va organitzar-ho amb una mena d’escultura de dues cares que es trucava a sí mateixa, parlant de si mateixa . El van batejar com el “tonto tecnológico”.

Finalment, el setè equip (i guanyador) va crear una peça dual que representava, d’una cara la interconnexió brutal d’Internet amb tots els nodes hiper-connectats, versus les connexions reals de la vida quatiana: grupets de dos, tres, fins i tot individus aïllats. Al final, tots tenim la nostra parella, família, amics, que són amb qui realment estem connectats.

El jurat el van formar tots els assistents a l’acte i fou amb una votació popular a mà alçada que es va otorgar el premi. Els dos equips més votats varen rebre una ampolla de cava que varen compartir amb els assistents. Per haver participat, tothom es va endur una samarreta de Citilab.

La jornada va acabar més enllà de les portes del Citilab. Tothom estava molt content i havia gaudit de l’experiència. Va ser tot un èxit!! Èxit de participació, de creativitat, d’aportacions, de creacions… Èxit total!!

Fins aquí us hem explicat l’estructura del taller. Ara l’equip d’Expolab estem intentant sintetitzar tota aquesta informació i estem treballant sense parar per poder introduir-ho tot com abans millor a la plataforma de Second Life que el Tech Museum ha preparat per a nosaltres. Un cop estiguin tots els requisits i  anècdotes introduïdes, tothom estarà convidat a enviar proposates a Second Life. Obrirem les portes al concurs de disseny!!