El 22 d’abril part de l’equip d’Expolab format per Irene Lapuente, Ramon Sangüesa, i Enric Senabre, es va traslladar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per realitzar el primer de quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.
Al llarg de sis hores, professionals de la comunicació, la divulgació, o la gestió, entre d’altres, van plantejar projectes imaginaris on incloïen en major o menor grau propostes de participació. En general, els prototips establien relacions participatives amb usuaris “artistes” tot i que algun dels grups també va obrir la participació a la ciutadania en general. Una vegada construït el projecte imaginari amb cartulines, plastilina, pals i enganxines, els assistents es van dividir en grups per fer d’usuaris o de presentadors del projecte. La tarda va portar les reflexions: ¿Què era el millor que li podia passar a cada projecte? ¿I què el pitjor? ¿Com aconseguirien superar el pitjor i quines passes haurien de seguir? I el més important: ¿Per què volien incloure la participació en el seu projecte? ¿Quins eren els objectius per que es trobessin beneficiats per la participació? Totes aquestes preguntes ens van conduïr a un petit debat…que no va finalitzar a la sala, sino que continuarà on-line a través d’un grup de treball generat amb tots els participants als quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.
Aquí teniu les propostes que van sorgir arran del primer dia de treball:
Emolab
Un centre expositiu orientat a tot tipus de públic per les emocions.- Focus entorn de com es canalitzen les emocions, amb dispositius d’entrada tipus videomaton per recollir la participació dels usuaris.
- Importància de l”enganxada” i de com s’acosta la gent al centre.
- Comptaria amb una part virtual o de “núvol” per bolcar els continguts i el nivell de compromís dels participants amb el projecte.
- Potenciaria el fet d’evocar amb l’experiència, al marge de categories artístiques clàssiques (teatre, dansa, pintura, etc).
- Es potenciaria la socialització en línia gràcies a la “digitalització” de les mostres d’emocions.
- Possibilitat de traslladar a d’altres espais, de forma itinerant, potenciant l’experiència presencial.
Projecte públic de consum i co-creació d’art
Un espai físic per a què els creadors mostrin les seves obres i aquestes siguin rebudes pel públic.- Pensat per un espai públic, no un equipament.
- Però seria una referència física i un espai de treball.
- Importància de l’acompanyament: comptaria amb un gestor cultural com a facilitador.
- Criteris de selecció d’obres: es generarien comissions que integraran també als usuaris, públic.
- El programador/director hauria de tenir un paper més aviat de mitjancer.
- Reposicionant la institució, que, com a valor afegit, cercaria involucrar l’usuari.
- Es potenciarien els projectes d’art col·lectius, donant-los a conèixer en l’espai públic des de la mateixa plataforma.
- Es legitimaria la qualitat o interès gràcies a activar una massa crítica d’usuaris amb poder de decisió.
- Una espècie de centre cultural “a la carta”, amb presència al carrer i en espacis adjacents.
La veu de la plaça
Projecte itinerant de patrimoni cultural adreçat a diferents públics i edats.- S’origina a partir d’una espècie de cub en blanc al que els participants poden afegir continguts.
- Una sèrie de “bústies” recullen i digitalitzen vivències sobre l’espai públic dels participants.
- Es recopilen mostres entorn el patrimoni i la identitat local (fotos, veu, vídeo, text).
- S’integra també el conflicte mostrant-lo com un diàleg viu entre l’exposició i el públic.
- El contingut és consultable des d’unes taules digital específiques, des d’on es poden remesclar.
- A mesura que l’exposició viatja acumul·la el material previ i convida a la reacció sobre aquest.
- Incorpora un espai físic de trobada tipus àgora, de reconeixement entre participants.
- S’ha d’arribar als col·lectius locals abans que “desembarqui” l’exposició.
- Posteriorment es difon i reflecteix tot online, i s’afegeix l’estudi etnogràfic sobre allò recopilat.
Comunitat de projectes socials
Un espai d’encreuament i d’intercanvi d’experts, interessat en diferents àmbits.- Des de museus rurals, fins a exposicions fotogràfiques, passant per ONG’s o grups de periodistes (professionals i ciutadans).
- Una metacomunitat de projectes, per aconseguir impulsors, recursos, objectius comuns, etc.
- Genera aplicacions voluntàries en funció dels projectes que es desenvoluparan.
- Seria una xarxa social de persones i idees en moviment, per la remescla (per exemple periodisme i literatura catalana).
- Integraria inicialment continguts d’experts d’altres xarxes i llocs de prestigi, com a motors de cada grup.
Projecte Laboratori cultural en xarxa
Una xarxa online d’usuaris que s’ajuden mutuament per desenvolupar obres col·lectives.- Moderat i seguit d’aprop per un comissari.
- Plataforma d’artistes, usuaris amb capacitat d’intervenció i observadors.
- Un organisme viu, al marge de la caducitat temporal de les exposicions.
- La plataforma virtual incorporaria eines per a la presa de decisions.
Plataforma híbrida de producció artística
Un espaci físic que serveixi com a node de centres de producció artística.- Un espai virtual com a cultiu d’idees entre diferents agents.
- Potenciant dinàmiques per potenciar la interacció de perfils.
- Dilema de la plataforma online nova vs apropiar-se de plataformes ja existents.
- Buscant posar en contacte el creador amb l’usuari final.
Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!
Totes les fotografies copyright CCCB / Carlos Cazurro
