Queden dos dies per poder votar quin és el disseny que més us agrada de totes les propostes que hem anat rebent durant aquestes setmanes. Ahir publicàvem una entrada explicant tots els projectes que ens havien arribat fins al moment… però avui ens hem llevat amb una proposta nova!
En Josep Maria Marimon ha introduit una proposta pel disseny genèric que atany a la definició estètica i conceptual de tota l’exposició. Proposa un fil conceptual i estètic d’unió per a tots els mòduls. Els continguts actuals de cada un dels mòduls són simulats. Per tal d’arribar aquest fil, ha partit dels conceptes bàsics que rauen a l’interior de la informàtica i Internet:
El codi: el codi binari
L’essència d’Internet és la digitalització. Tota la informació continguda en Internet està constituïda per zeros i uns. El codi binari és el codi sobre el qual s’escriu, es gestiona i s’emmagatzema tota la informació d’Internet. Sense el procés de digitalització binària no existiria gran part de la tecnologia actual i molt menys Internet.
El canal: La Xarxa
D’altra banda, la xarxa d’internet està construïda sobre un protocol de comunicació digital anomenat TCP-IP. Aquest es basa en l’empaquetat i transmissió de la informació mitjançant paquets estandarditzats. Aquests paquets d’informació estàndards són tots iguals i en el seu interior contenen les dades. Per explicar -hode manera més senzilla, els missatges són dividits en parts iguals i transmesos un darrere l’altre. El receptor rep els paquets numerats que ordenarà correctament per restaurar el missatge original. Així doncs tota la informació és segmentada i enviada per la xarxa amb paquets TCP-IP.
El contingut: La imatge.
El tercer concepte sobre el qual ha construït la proposta estètica de l’exposició és el píxel. Totes les imatges, ja siguin fotogràfiques o videogràfiques, estan digitalitzades i formades per píxels. Aquests píxels, que són la unitat mínima de la qual estan construïdes les imatges digitals, no són més que milions de paquets rectangulars que emmagatzemen color. Tots els paquets de color col·locats adequadament formen una imatge entenedora per a l’ull humà. Per tant, també podem pensar que les imatges estan dividides i empaquetats per infinitud de paquets.
Partint d’aquest tres conceptes (codi binari, empaquetat de la informació, i la naturalesa pixelada de les imatges digitals) ha arribat a imaginar-se cada un dels mòduls de 2m x 2m construït, al seu torn, per cubs de 0,5 m que poguin ser col·locats i personalitzats segons allò que es vulgui transmetre.
Aquesta mateixa solució podria adoptar-se a tots els materials comunicatius, fins i tot als audiovisuals que contingui l’exposició i com a mostra, ens dóna un botó:
D’altra banda, també han aparegut altres projectes a Second Life sense documentació. Malauradament, no podrem considerar com a vàlides aquelles propostes que no continguin una imatge i una descripció… Per tant, animem a tots aquells que ja heu participat, però us heu quedat a mig camí, a acabar d’introduir les dades perquè opteu a premi… Falta un dia per tancar el termini, no us ho penseu!!
