Per fi va arribar la tarda del dia 14 i la gent va començar a aparèixer a l’entrada de Citilab. Persones soles, petits grupets de dos, anaven entrant al centre. De mica en mica, la sala es va anar omplint fins que vàrem arribar a tenir 31 participants.

Els principis sempre són una mica tímids i més, quan les persones no es coneixen entre elles. Per anar escalfant motors, els vàrem fer asseure en taules de 7 i 8 persones i els vàrem explicar qui érem, en Ramon Sangüesa, l’Àstrid Lubsen i jo mateixa, la Irene Lapuente i en què consistia el projecte d’Expolab.

Un cop posats en contexte, els vàrem demanar que obríssim un sobres que hi havia dins de la taula. Què hi trobarien a dins? Un piló de fotografies de temes diversos. Cada participant havia de triar entre 3 i 5 fotografies que li agradessin i que d’alguna manera les vinculés a la tecnologia. Un cop triades les fotografies, les persones s’havien de distribuir en grups de 3 ó 4 persones i fer-se unes petites entrevistes entre ells. L’objectiu era que s’expliquéssin els uns als altres perquè havien triat cada fotografia. Amb aquesta informació, cada grup va fer un collage d’imatges i el va penjar a la paret. Un a un, vàrem anar explicant els pósters. N’hi havia vuit.

El primer collage parlava de l’evolució de lo analògic a lo digital. Mostrava imatges com si elles mateixes estiguéssin en una reunió per així il·lustrar el pas de reunions clàssiques presencials a reunions amb video-conferència. Es va comentar el canvi de penjar imatges a una paret a penjar-les a plataformes com ara Flickr. Una imatge d’un equip de futbol va portar al grup a fer un analogia entre un equip de futbol i les possibilitats de treballar en equip que et dóna Internet. També ens varen explicar l’anècdota d’uns pares grans que no simpatitzaven massa amb la tecnologia, però, en canvi, enviaven missatges telefònics més abreujats que els dels seus fills.. Per tnant,  el seu apromament a l’objecte tecnològic els havia estat més difícil que l’apropament al nou llenguatge. Finalment, es va iniciar un petit debat sobre si la mobilitat i la portabilitat eren tan reals com ens agradaria. Algú va respondre que el problema no és que no podem treballar als parcs perquè ens enlluernem, sinó que les ciutats no estan preparades per donar soport a gent que vol treballar mentre espera el metro, per exemple. Fa uns mesos Citilab va realitzar un Breakout al tramvia que uneix Citilab i el centre comercial de la Illa. Va ser tot un èxit.

El segon póster mostrava una clara divisió entre el món digital i el món analògic. Es lamentaven una mica de l’anyorança que els produïa estar lluny dels camps i els horts. Tot i els avantatges de la tecnologia, mostraven el món analògic molt més càlid i humà que el món digital. En aquest póster un mapa del món fet amb caràcters alfanumèrics unificava aquestes dues prespectives.

Al tercer póster vàrem trobar tres imatges de rellotges. Per als participants que l’havien realitzat, aquests rellotges representaves la tecnologia, la precisió, la bellesa, l’elegància, etc. D’altra banda, aquest equip va iniciar un debat sobre els avantatges i els desavantatges de l’ebook. Curiosament la gent de mitjana edat defensava la utilització d’aquesta nova tecnologia per llegir. Es basaven en la disminució del pes, la possibilitat de tenir molts llibres en un i d’estalviar espai, com ha succeït amb la introducció dels ipots, i la possibilitat d’augmentar la mida de la lletra i llegir amb més facilitat. Els representats més grans i més joves, en canvi, es sentien massa nostàlgics per fer el canvi de paper a aparell tecnològic. Va tornar a sortir el tema de les video-conferències. Es va parlar de la dificultat de treballar amb tecnologia perquè sempre està canviant i és com una muntanya que sempre cal tornar a escalar. Varen destacar que els canvis més importants s’havien produït en l’àmbit de la comunicació. I varen finalitzar la seva presentació dient que de tant en tant també calia descansar i fer un “reset yourself”.

El quart grup va destacar els canvis que havien patit les cuines, la manera de cuinar i el temps que hi dediquem. També vàrem aprofitar aquest tema, per explicar una anècdota sobre un ou dur esclatat per tota una cuina, per culpa de que la persona que l’havia de controlar estava en la seva primera experiència de xat amb un amic a l’estranger.

El cinquè grup va començar analitzant com la tecnologia afecta a la natura i a l’inrevés i no sempre de la manera que ens havíem imaginat. Aquest collage contenia una fotografia d’un home sol caminant per una muntanya nevada. Aquesta imatge suposava una aventura molt arriscada fa uns anys, pero ara, gràcies als GPS, els iphones i altres artilugis el risc es redueix. Mostraren una imatge on la tecnologia i les mascotes ocupaven espais similars, i amb això ens plantejaren a tots el dubte del que estem fent amb la tecnologia. La imatge d’uns immigrants sense llar va encetar el debat sobre si tothom tenia accés a la tecnologia i la mancança i aïllament que això suposava.  En canvi es va comentar com aquestes persones a vegades treballen en xarxes via internet i amb càmeres per enxampar a els “famosillos”. També es va destacar el bon i ecològic paper que jugen els nous mitjans  en estalviar paper i es va posar com a exemple els catàlegs d’exposicions que es descarten tan bon punt un arriba de tornada a casa.  Una imatge d’un home mesurant el món va inspirar la frase “Avui en dia necessitem mesurar-ho tot”.

Gràcies al sisè póster varem fer un entretingut viatge per la història del automòbil. Dels antics Simca 1000 on tot era mecànic i que representaven la modernitat del moment, passant pels actuals cotxes amb elevats continguts de software, fins els cotxes del futur sense conductor i menys contaminants. Un dels membres d’aquest grup, ens va parlar en primera persona de les seves experiències com a mecànic. Ens va dir que avui en dia no es pot tenir feina en aquesta professió sense tenir coneixements d’informàtica. Ell mateix, posava la il·lusió de la seva millora professional gràcies al seu aprenentatge en tecnologies digitals. Moltes persones varen mostrar les seves ganes d’adquirir cotxes híbrids tan bon punt baixessin els preus. Aquest grup també va utilitzar la imatge d’una dona de mirada perduda a l’horitzó per fer una metàfora amb les sorpreses que ens pot donar la tecnologia digital.

El setè grup va fer un esquema tipus espina de peix per parlar-nos dels canvis soferts en diferents ambients com ara la biotecnologia, l’alimentació, la logística i distribució, la formació, l’oci, la comunicació i integració, l’impacte amb les càrregues que portem del passat i els materials. Aquí va sorgir la discussió dels efectes secundaris de la tecnologia que es veu en general com a positiva però que pot aportar efectes negatius. L’actual tecnologia, al igual que va passar amb la tecnologia de l’era industrial que ens va portar la contaminació atmosfèrica. Es va discutir com la tecnologia no té altra alternativa que treballar per a la sostenibilitat i les soluciones “netes”.

Finalment, el vuité grup ens va parlar de la macro-transformació que han patit els conceptes de temps i espai. Ara mateix podem parlar i veure a  una persona que es tronba en aquest moments a Sidney, cosa que abans era impensable. D’altra banda, també es va reflexionar sobre el tema de la modernitat, un concepte avui en dia molt efímer. Com a exemple van mostrar un anunci d’un Simca 1200 on es dèia: “Si tu construyeras un coche, seguro que sería como este”. Evidentment, actualment això ja no és cert. També es va comentar que la tecnologia ens donava més temps d’oci.  Aquí va també sorgir la discussió sobre la sensació de caos que tot això creava. La gent es va dividir encara que la gent que es declarava a gust amb el caos i li trobava utilitat potser es va fer notar un xic més. I finalment vàrem acabar la part d’explicacions dels pósters amb una anécdota d’un dels participants qui s’havia trencat un braç i s’havia sorprés molt amb la tecnologia digital feta servir pels metges capaç de mostrar-li fent zooms la zona afectada. També va aparèixer la frase “la tecnologia és com l’oxígen que està a tot arreu i la necessites per viure”.

Un cop presentats els vuit collages, els visitants van tenir una petita pausa per repostar energia menjant galetes, patates i mandarines i vàrem seguir treballant. Cadascú havia de triar l’anècdota que més li havia agradat de totes les que havíem escoltat, posar-ho en comú amb els membres del grup, triar una de totes les anècdotes escollides i fer-ne alguna representació tridimensional amb la resta de l’equip. En tans sols uns instants tots els grups estaven agafant cartolines, cintes de colors, boles, plastil·lina i tot un segui de materials que havíem preparat per a l’ocasió. Durant mitja hora la imaginació i la creativitat creixia per instants a a cada taula. Tothom estava enfeinat tallant, pegant, dibuixant, modelant i els resultats varen ser excepcionals.

Partint de l’anècdota del braç trencat, un grup va modelar un braç mecànic amb possibilitats de moviment. En aquest braç es podien observar totes les parts òssees i musculars, tal i com s’havien pogut veure en els aparells digitals dels metges del lesionat.

Un segon grup, va escenificar l’anècdota d’un membre del seu equip qui havia pogut conèixer a un cosí seu de la seva mateixa edat gràcies a Internet. Tres cubs verds representaven els membres familiars, una xarxa unia als tres membres i la unificació quedava representada amb la possibilitat de ficar un cub dins de l’altra.

Un tercer grup va voler jugar amb el concepte del temps i varen construir un rellotge gegant amb paper de cel·lofana groc. dins d’aquest rellotge hi havia un recipient on podíem intentar encistellar boletes de temps, pilotes que ens concedirien una hora extra o deu minuts més per als nostres dies tan ocupats… per efecte de la tecnologia.

La quarta proposta fou força conceptual. Basada amb l’anyorança dels horts de sempre, dels gustos d’abans i del tacte de les coses, varen crear un ésser híbrid que tenia els sentits que Internet no havia aconseguit sensibilitatzar. La tecnologia digital ens impacta perfectament als sentits de la vista i l’oïda, però l’olfacte, el gust i el tacte queden oblidats.

El cinqué equip va fer una maqueta d’una oficina moderna amb reunions amb video-conferències. Combinaba la possibilitat de cuinar i menjar a l’entorn laboral. Oferia un jacuzzi i una dutxa per relaxar-se i estar net i polit. La dutxa permetia ser creatius tenint noves idees en solitari i el jacuzzi obria la possbilitat de col.laboració. Hi havi també una taula ampliable per a quan augmenta la plantilla. Un robot wifi que va viatjant segons les necessitats de connexió… I la millor part, el sistema combinat del robot de documentació encarregat d’enregistrar les reunions, fer fotografies i recollir els punts importants amb la impresora de resultats. d’aquesta manera els treballadors només han de fluir, pensar, parlar i les màquines s’encarregarien de posar-ho en documents i entregar resultats. No pinta pas malament!

La sisena proposta estigué relacionada amb el món de la telefonia. Dels telèfons de dues peces, als actuals mini-ordinadors capaços de processar tot tipus d’informació. A més, aquest grup va organitzar-ho amb una mena d’escultura de dues cares que es trucava a sí mateixa, parlant de si mateixa . El van batejar com el “tonto tecnológico”.

Finalment, el setè equip (i guanyador) va crear una peça dual que representava, d’una cara la interconnexió brutal d’Internet amb tots els nodes hiper-connectats, versus les connexions reals de la vida quatiana: grupets de dos, tres, fins i tot individus aïllats. Al final, tots tenim la nostra parella, família, amics, que són amb qui realment estem connectats.

El jurat el van formar tots els assistents a l’acte i fou amb una votació popular a mà alçada que es va otorgar el premi. Els dos equips més votats varen rebre una ampolla de cava que varen compartir amb els assistents. Per haver participat, tothom es va endur una samarreta de Citilab.

La jornada va acabar més enllà de les portes del Citilab. Tothom estava molt content i havia gaudit de l’experiència. Va ser tot un èxit!! Èxit de participació, de creativitat, d’aportacions, de creacions… Èxit total!!

Fins aquí us hem explicat l’estructura del taller. Ara l’equip d’Expolab estem intentant sintetitzar tota aquesta informació i estem treballant sense parar per poder introduir-ho tot com abans millor a la plataforma de Second Life que el Tech Museum ha preparat per a nosaltres. Un cop estiguin tots els requisits i  anècdotes introduïdes, tothom estarà convidat a enviar proposates a Second Life. Obrirem les portes al concurs de disseny!!

El dia 13 de gener, Citilab va organitzar un breakout a la fàbrica Fabra i Coats. L’equip coordinador d’Expolab vàrem assistir a aquesta trobada i va exposar el nostre projecte. Vàrem estar molt contents de la rebuda que va tenir entre els participants, i a la tarda, vàrem decidir fer una petita sessió prototip del que seria el taller del dijous dia 14 de gener.

Nou persones assegudes al voltant d’una taula i amb materials per a poder dissenyar petits objectes amb les nostres mans, vàrem començar a xerrar i fer petits dibuixos sobre els canvis que Internet havia produït en les nostres vides i com definiríem la nova societat digital. Això va portar discussions molt productives i va finalitzar amb el desenvolupament d’una càmera fotogràfica amb cartolines i un got, una representació d’una sortida cultural amb la possibilitat d’explorar el concepte de temps real, una estructura efímera que mostrava l’energia latent i difosa i una proposta d’històries inacabades…

Però quins vàren ser els temes que vàrem tractar, parlar i discutir durant gairebé dues hores?

Vàrem veure la importància que els processos han adquirit en aquestes últimes dècades. Ja no parlem d’objectes, ni gairebé de fenòmens, parlem de processos, de coses que succeeixen i com succeeixen. És tan important el procés, que aprenem fent, és el que coneix com learn by doing. També vàrem apuntar a un canvi important en el dia a dia de la nostra societat d’intercanvis. Si abans es compraven i es venien objectes tangibles, ara intercanviem ents no tangibles com poden ser la informació o el coneixement. Com es valoren aquests nous productes? com es remuneren? son qüestions que queden a l’aire, i que no sempre tenen una resposta senzilla. D’altra banda, estem tan ocupats en la generació d’informació que podem córrer el risc d’infotoxicar-nos. Ens podem arribar a sentir saturats de tanta informació i incapaços d’accedir a tota… Però, cal accedir a tota? Tota la informació que rebem a través d’Internet és bona? en aquest punt de la discusió vàrem veure que se’ns trencava un altre paradigma, el de la veritat absoluta. Abans vivíem en un món de “el/la” (el mestre, el poder, etc) ara estem en la societat de “els/les” (els tutorials, les votacions, etc). Estem trencant la singularitat per esdevenir una societat plural amb els seus avantatges i desvantatges.

L’Andreu Robusté, alumne d’ESDI d’en Josep Maria Marimon, va plantejar la possibilitat de jugar més amb els llocs. I de fet, si les exposicions són espais que reuneixen continguts, visitants, materials, disseny i un lloc, es pot jugar amb qualsevol d’aquests ingredients. En aquesta primera edició de l’Expolab, nosaltres hem decidit introduir la participació ciutadana als continguts i al disseny, però pot ser també ens aventurem a jugar amb els espais o els materials. De fet, l’Eva Sans va compartir una molt bona idea de repartir mapes de l’exposició en blanc on cada visitant pot proposar el seu propi itinerari i compartir-ho o no, amb els altres.

Javier Rodríguez, promotor de Datos en Crudo, va plantejar si el concepte exposició tal i com havia nascut en un principi tenia sentit o pot ser ja era un concepte obsolet. Aquesta interessant visió va donar peu a un petit debat plè de preguntes i nous reptes: Són les exposicions magatzems ordenats d’objectes? Són simplement el lloc on es preserven objectes del passar? Cal preservar aquest passat? Hauríem d’aprendre a deslligar-nos una mica d’aquest passat que tant ens pesa per poder crear nous temps? Aquells qui varen pintar motius rupestres pensaven en la preservació? No és més important tenir una experiència que contemplar un objecte?

Durant una bona estona vàrem estar discutint sobre la importància de tenir experiències pròpies i de sentir la tecnologia digital en primera persona. Un concepte molt important en aquest nou món digital, és el de temps reals. Les coses poden succeir ara i estar publicades per comunicar-ho al món, a la web en el mateix instant. Si abans les connexions en directe estaven reservades per als corresponsals enviats en misió especial, ara estan a l’abast de tothom. Com d’interessant seria organitzar una sortida multigeneracional on les persones menys acostumades a poder-se comunicar amb el món sencer de forma instantània poguéssin fer de cooresponsals per un dia, i alhora veiessin que aquesta possibilitat ja és una realitat per a tots els ciutadans?

Finalment, algú va definir aquells qui es dediquen a la tecnologia digital com els exploradors de nous horitzons, és a dir, les persones que van a la cerca de noves maneres de fer, nous processos, diversitat de camins i plataformes per parlar al gran públic. Estem a l’era de la informació.

El 12 de gener vam fer una primera sessió d’inspiració amb nou persones. Anàvem a la recerca d’històries personals i experiències dels participants sobre com Internet ha canviat la seva manera de comunicar-se, aprendre, treballar, i el d’ocupar el seu temps.

Prèviament vàrem prepar als participants donant-los una mica d’exercici. Abans els havíem demanat que emplenaran amb dades el que els demanàvem en una “sonda cultural” que contenia uns paperets amb preguntes sobre el paper d’Internet i de la tecnologia moderna en el seu dia a dia. D’aquesta manera, els va resultar més fàcil expressar-se durant el taller.

En començar les sessió els proporcionàrem una àmplia selecció d’imatges sobre una gran varietat de temes. Tots els participants van rebuscar en un munt de fotografies per trobar imatges que els desencadenéssin un record, un sentiment, o una història sobre una experiència personal relacionada amb els canvis en la tecnologia durant les últimes dècades. Tots els participants van seleccionar un parell de fotos que els van ajudar a explicar una situació en la qual eren conscients dels canvis en les seves vides a causa de l’evolució d’Internet.

Després, els participants es van entrevistar els uns als altres en grups de tres persones sobre els seus records, i finalment van fer un collage per presentar les seves imatges a tots els altres. Ens van sorprendre amb exemples de diversos camps interessants que no havíem anticipat, com la fotografia, la dansa, l’emancipació, els viatges, el sexe, la tecnologia de l’automòbil, etc. En examinar els collages amb tot el grup es van revelar moltes altres experiències personals interessants.

Collage 1:

El primer cartell ens va mostrar, entre altres, un esquiador, que recorda a un dels participants la pujada d’adrenalina enorme que va obtenir quan va accedir a la Internet per primera vegada. Estava tan sorprès per les possibilitats que veia al davant que fins ara mai ha tornat a veure vist res més interessant que el que va viure en aquell moment. Encara que … L’iPhone és un bon exemple d’una aplicació addictiva. Tot i això, no li dóna la mateixa emoció. ….

Un altre participant va triar una imatge més nostàlgica, la d’un “vigilant”, “un serno”. A Espanya tots els barris solien tenir un ’sereno’, un guàrdia de seguretat que vigilava als carrers després del vespre. Aquest home sabia de tot sobre tota la gent del barri i tenia les claus de totes les cases. Avui, aquesta funció ja no existeix més, però hi ha més i més càmeres de seguretat instal.lades per tot arreu. Això pot ser vist com un concepte similar però té un impacte totalment diferent sobre la nostra sensació de seguretat i privacitat.

La foto d’una hostessa ha disparat la història d’un dels participants sobre com anava de petit a l’aeroport a rebre el seu pare, per descobrir a l’arribar que el vol s’havia endarrerit. Avui en dia això se sap per endavant, perquè es pot consultar el web de l’aeroport, o el teu pare et pot trucar amb el mòbil.

La tercera persona en el grup va dir que trobava a faltar els productes dels quals un podia comprendre completament els principis mecànics. Quan va aconseguir el seu primer cotxe podria aprendre a reparar i reposar totes les peces. Avui en dia els aparells són sistemes complexos constituïts per software i hardware avançats i a un li resulta gairebé impossible d’aprendre com funcionen. Aquest participant pensa que això és típic de la generació que ha experimentat les eres pre, Internet i post internet. Els nens que neixen avui dia no torben això a faltar, perquè no han conegut l’era pre-Internet.

Collage 2:

Un dels participants va recordar les hores que passava jugant amb Scalextric. Ha guardat sempre el seu antic circuit, a causa dels bons records que encara li provoca. Avui en dia sembla que val una fortuna, però mai ha pensat en vendre’l. Espera tenir fills un dia per poder jugar amb ell.

Internet i els nous mitjans de comunicació també han canviat per complet el món de la fotografia. Tenint en compte que en el passat es parlava de “la” imatge de casament de l’àvia, i avui parlem de les (almenys 800) fotos d’ahir, o d’aquest matí. Fa tan sols un parell de dècades, quan estaves al llit malalt, la teva mare et portava la caixa de les fotos perquè t’entretinguéssis mirant les mateixes fotos una i altra vegada. Avui fem un mínim de 10 fotografies de cada situació, posem tot el lot a Flickr i gairebé no les tornem a mirar mai més. Una de les noies presents no estava d’acord i va dir que en realitat ella mirava molt una i altra vegada les seves fotografies digitals.

A nivell mundial hi ha hagut moltes diferències en l’aplicació de la web. Una de les persones del grup ha treballat al Senegal, on la gent estava equipada amb ordinadors, un programa de correu electrònic i tota la resta. L’únic que faltava era la connexió a la web. Havien d’escriure el seu correu electrònic amb el seu programa de correu electrònic, guardar-lo en un disquet, i donar-lo al carter que viatjava fins a una altra ciutat per enviar el correu de tots des d’una oficina d’allà.

Collage 3:

En aquest grup es van discutir les diferències entre les generacions. La persona de més edat utilitza Internet sobretot perquè ho necessita per al treball i menys per mantenir contactes socials. La noia més jove utilitza Internet per a tot, fins i tot per utilitzar la seva creativitat i veure la creativitat dels altres.

Tots dos semblaven ser fills únics i això va provocar una discussió de com feien servir la seva imaginació molt quan eren joves, i la qüestió de barrejar ficció i realitat. Els nens d’ara no semblen confondre el que és virtual i el real, o potser no noten la diferència?

Els participants de major edat també veien que ara viatjar a altres països era molt més fàcil. Un viatge a Grècia semblava una cosa màgica abans, i ara tothom hi va. Un altre participant va comentar que avui pot quedar-se a casa i veure el món des del seu ordinador.

Ara estem analitzant totes les anècdotes i categoritzant en els temes de l’exposició. Anem a veure què ens sorprendrà en els propers dies!! Manteniu-vos en sintonia ….